L'aigua, aquest gran trauma

És trist que sigui inaplicable el conveni signat pel Govern Matas amb Madrid per regar els nostres camps amb aigua depurada. Pero una constatació tan patètica, i sobretot en les dates preelectorals en què ens trobam, no haurien d'alegrar ningú ni ser preses des d'un caire partidista. A aquesta terra l'aigua és una qüestió d'Estat, un ser o no ser de la nostra dignitat política i social. La conjuntura és tan depriment que de res no serveix que el Pacte de Progrés i el PP es tirin pel cap un conveni signat amb Madrid per valor de molts milions de pessets i que és inútil. Aquí l'important és capir, tal com publicàrem la passada setmana, que si no plou aviat, les Balears perdran moltes collites. Però per sobre d'aquestes collites, i fins i tot del més que justificable malestar dels pagesos, s'hi troba la nostra dignitat com a poble. Fa massa anys que sentim parlar de restriccions, de vaixells de Tarragona, de dessalarores que es poden avariar i d'angúnia hidrològica. Aquesta situació s'ha d'acabar. Quan es parla d'aigua, els partits han d'oblidar els seus interessos i mostrar-se capaços d'unir-se. I ja és ben hora que el nostre Parlament aprovi i exigeixi a Madrid per unanimitat la urgentíssima llum verda al nostre pla hidrològic amb totes les mesures complementàries que facin falta. Si no es fa això, la situació serà cada cop més traumàtica. Amb la capacitat de consum que té aquesta terra, no basta que plogui, és necessari que s'aprofiti fins a la darrera gota. I això només s'aconseguirà amb el suport de tots.