Quadern de viatge (XXIX)

Dimarts, 29. Enguany és any de traspàs, també anomenat any bixest o bissextil, la qual cosa significa que aquest mes de febrer té un dia inexistent afegit a la cua, o sigui avui. Potser exager i aquesta inexistència que persisteix en una grafia en el calendari i que es manifesta com un ullal intermitent, una ufana o un albelló que només raja la seva dilatació un pic cada quatre anys, tan sols existeix des d'una perspectiva comptable correctora del temps, un ajust de seqüències per tal que les mesures de les vides i els espais que ocupen siguin cronològicament coincidents. Sigui com sigui, tal dia com avui existeix per corregir un defecte de càlcul del calendari gregorià i, això no obstant, pot esdevenir tan bo, o tan dolent, com qualsevol altre. Dimecres, 1.Una qüestió mol important sobre la qual els programes electorals defugen pronunciar-se és el nombre de festes que pensen afegir o llevar si l'atzar i els vots els concedeixen la victòria. Personalment elegiria, al marge d'ideologies, l'opció més generosa quant a la incorporació de dies festius. Avui, per exemple, és un d'aquells dies que es veu, clarament, que es tracta d'un premi de consolació, car sembla que celebram una fita històrica: Un primer de març, ara fa disset anys, entrà en vigor un escanyolit, i comparativament injust, Estatut d'autonomia de les Illes Balears, quatre illes que conformen un país sense cap frontera, tal com anuncia la publicitat institucional en tota la seva comunicació. Hi ha, en l'enunciat, de la campanya, sobre el qual he reflexionat aquest dia d'oci, una obvietat, una interpretació i un desig. En primer lloc, quatre illes: es tracta, si no tenim en compte els illots, niells i farallons, de la constatació d'una evidència. Som, òbviament, quatre illes habitades per vida humana intel·ligent en la seva forma més avançada coneguda. Sobre aquest punt, doncs, poca cosa a dir. En segon lloc, cap frontera: em dol la discrepància, però crec que, en realitat, són dues les fronteres que separen les illes, no per indefinides fàcils de traspassar. Una frontera mental que delimita els espais vitals i afectius dels habitants de cada una de les illes, i sobretot, una de natural, car la mar ha estat, sempre i alhora, camí comú i partió, nexe i barrera. Esbucar o alleugir aquestes fronteres, més subtils que les convencionals que separen els estats, haria de ser l'objectiu a aconseguir. Finalment, un país, que no deixa de ser la manifestació d'un desig, ben lícit i potser compartit, però allunyat de la realitat actual. Tal vegada, només tal vegada, aquest desig es concreti en un projecte i una voluntat reals de construir un país, però fins llavors només serem un conjunt heterogeni d'habitants que ocupen la geografia de quatre illes aïllades entre si.