Foc a l'olla

El mateix dia que, en el transcurs de la inauguració de la Setmana del Llibre en Català, Josep Melià i Biel Majoral reclamaven al govern la promulgació d'un decret que garanteixi l'ensenyament en aquesta llengua, Bartomeu Picornell ens feia saber, als seus lectors, que en qüestions lingüístiques encara hi ha funcionaris que embullen fil. Ens contava, Picornell, que el senyor Caules ha modificat les bases dels premis de creació literària que la Direcció General de Joventut convoca anualment, de manera que les obres presentades a concurs, que en edicions anteriors havien d'ésser escrites en català, ara també ho poden ésser en castellà. Dit això, situem"nos. El senyor Caules és el director del departament esmentat, i depèn directament de la senyora Caro, que és la consellera de Benestar Social. L'un i l'altra ocupen els seus càrrecs respectius per designació d'Esquerra Unida, cosa que posa en entredit la política lingüística d'aquest partit després del seu esforç per aprofundir en l'articulació federal de l'Estat i en qüestions que Camorera ja tenia força aclarides fa setanta anys. Tant se val, si la clarificació arriba d'hora. De tant en tant, però, Esquerra Unida es desvia una passa del camí emprès, i adopta decisions que hauria fet seves el Círculo Medina "com és aquesta que han pres la senyora Caro i el senyor Caules", o palesa que les seves referències culturals no són exactament les d'aquí. El manifest de suport a la candidatura d'Ignasi Ribas al Senat, que s'ha publicat un d'aquests dies passats, n'és un exemple revelador. Ribas apareix fotografiat amb Rafael Alberti, sense altre motiu aparent que no sigui el de relacionar"lo amb el món de la cultura. La composició desprèn un tuf clamorós de provincianisme larailo, sobretot si tenim en compte que Ribas ha presidit l'OCB i en els arxius d'onsevulla hi ha d'haver més d'una fotografia d'aquella època que sigui exponent de la seva dedicació a la cultura i a la societat. Tanmateix la cosa no té més importància, perquè tothom s'expressa com vol i jo no voldria molestar els signants del manifest. Així que tornem a la gent de la Direcció General de Joventut. O a la senyora Caro i el senyor Caules, que molt possiblement han pres a mitges la decisió transcendental d'aportar el seu minúscul gra d'arena al guirigall lingüístic del país. I heus ací que, sense ni imaginar"s'ho, l'una i l'altre s'han despullat davant la gent de la cultura. I d'Antich, és clar. Fet i fet, acaben de posar de manifest que no han entès gaire bé que l'esperit del Pacte de Progrés, si més no de cara al carrer, es caracteritza per la defensa abrandada de la llengua i del territori. I dins aquests dos eixos bàsics hi cap tot, com és ara la dinamització del fet cultural, la millora de l'ensenyament, l'aplicació de l'impost turístic, el control racional de la construcció, la protecció del sòl, etcètera. En resum, la solidaritat social que ha suscitat el Pacte de Progrés, rau en la voluntat de recuperar el país. La senyora Caro i el senyor Caules, per tant, han ocupat despatx sense haver"se après la lliçó, perquè si la manera millor que tenen de protegir la llengua catalana consisteix en la convocatòria d'uns premis literaris bilingües, ja podem creure que el Sant Pare nom Mariano i la Mare de Déu, Coloma. Per aquesta i altres relliscades entorn de temàtiques diverses, esperem que Antich s'adoni que no tots els consellers i alts càrrecs del govern responen a les esperances que havien despertat de bell antuvi, i que es fa necessari posar"hi remei abans d'arribar l'estiu. Ho reclama l'opinió pública. Melià i Majoral no feren un míting a la inauguració de la Setmana del Llibre en Català, sinó que expressaren l'opinió d'un sector social, per ventura molt més nombrós d'allò que ens imaginam. D'altra banda, Miquel Àngel March i la gent del GOB aixequen, de mica en mica, el to de la seva crítica en contra del creixement urbanístic. Hi ha queixes, al carrer, perquè el govern a penes es mou. Per entendre'ns, l'aigua ja bull. I no cal ni dir que la incursió en el camp de la sociolingüística de la senyora Caro i del senyor Caules, afegeix foc a l'olla.