Les equivalències de coneixements de català

Les dues ordres, recentment publicades, que regulen els requisits de coneixements de llengua catalana per accedir a la docència a les Illes Balears i les equivalències de la Junta Avaluadora de Català, de les quals queden excloses les titulacions de coneixements de llengua expedides per la Generalitat Valenciana, s'han redactat amb la voluntat de racionalitzar aquests dos aspectes i d'evitar situacions que perjudiquin la qualitat de l'ensenyament o vagin en contra de la igualtat de condicions per a l'accés a llocs de feina en què s'exigeixen coneixements de llengua catalana. Amb aquesta decisió es pretén evidenciar la necessitat de coordinació entre la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balers en temes relacionats amb la llengua que compartim; en cap cas no es pretén qüestionar la unitat de la llengua (de fet, és impensable que qualcú mínimament informat s'ho pugui imaginar de l'actual Govern o de la Conselleria d'Educació i Cultura de les Illes Balears). La principal causa de l'exclusió de les titulacions valencianes de les ordres esmentades ha estat la constatació que, amb més freqüència de la desitjable, la possessió de certificats de coneixements de llengua expedides per la Generalitat Valenciana no garanteix, a la pràctica, uns coneixements mínims suficients per poder expressar-se en valencià i, per tant, per ser homologables amb els obtinguts a les Illes Balears a través, per exemple, de la Junta Avaluadora de Català o dels cursos de reciclatge. Aquesta situació fa que, per exemple, determinats professors que ocupen plaça a les Illes gràcies al certificat de coneixements de valencià siguin incapaços d'usar-lo. Però, a part d'aquesta circumstància, determinant de la decisió presa, n'hi ha d'altres que també hi han contribuït. Per una banda, el fet que, sovint, l'acumulació de títols per part d'algunes persones procedents de la comunitat valenciana, no respon a la realització de diversos estudis o exàmens sinó que han estat obtinguts a través de recercades convalidacions i equivalències, la qual cosa els posa en avantatge injust, a l'hora d'accedir a llocs de feina a través de barems, davant els professionals de les Illes, on el reconeixement d'equivalències no genera l'expedició de noves titulacions. D'altra banda, també s'ha de tenir en compte la situació de desigualtat que crea el fet que la Generalitat Valenciana mantengui suspeses unilateralment les equivalències de títols i certificats amb els corresponents de les Illes Balears. Les dimensions dels problemes que hem detallat són suficientment considerables, molt preocupants en el camp de la docència, perquè hagi estat necessari intervenir-hi de manera decidida. La nostra voluntat és, i així s'ha fet a saber al conseller d'Educació valencià, que la vigència temporal d'aquestes dues ordres sigui curta perquè hi hagi aviat un acord entre la Generalitat Valenciana i el Govern de les Illes Balears a través del qual s'asseguri que el nivell de coneixements de llengua que els diversos certificats garanteixen siguin equiparables, que hi hagi coordinació a l'hora d'establir equivalències amb altres titulacions i que hi hagi reconeixement recíproc dels certificats expedits per les dues administracions. A més, aquesta coordinació també ajudaria a solucionar el problema, que, encara que no té res a veure amb la qüestió lingüística, incideix de forma molt negativa "sobretot a Eivissa" en la qualitat de la docència que reben alguns alumnes; ens referim al fet que nombrosos professors valencians durant el curs abandonen la plaça docent a les Illes per accedir a una que se'ls ofereix a València. Mentre no s'arribi a aquest acord, les persones que posseeixen títols i certificats expedits per la Generalitat Valenciana tenen l'opció, abans que acabi el curs actual, de presentar-se, per exemple, a les proves lliures de reciclatge del mes de juny o de setembre o als exàmens de la Junta Avaluadora de Català del mes de juny; no hi ha dubte que tots els que tenguin un bon domini de valencià els superaran.