Un home imprescindible

No he de repetir ara, perquè ja ho han dit d'altres els darrers dies, tota la seva biografia, tot el seu curriculum. De mèrits, en va fer molts més dels necessaris per a ser homenatjat i indiscutiblement reconegut com un dels grans patriotes "en el millor sentit d'aquesta paraula" de la nostra terra. Ho va ser en la seva feina quotidiana com a delineant, col·laborador de Guillem Forteza, com a dibuixant del Diccionari Català-Valencià-Balear, com a escultor, com a artista, com a recol·lector del lèxic de la construcció que deixà estampat per a sempre al seu extraordinari Diccionari de l'art i dels oficis de la construcció, una de les grans obres de la lexicografia catalana contemporània. I ho va ser també, un gran patriota, en el seu compromís cívic personal de defensa i promoció de la cultura i la llengua del país, que el dugué a participar en tota quanta iniciativa sorgia en aquest sentit, des de l'«Associació per la Cultura de Mallorca» de 1923 fins als «Joves de Mallorca per la Llengua» de 1994, passant per l'Obra Cultural Balear el 1963.

Però don Miquel Fullana no era només un artista i un patriota, era també "i sobretot" un home culte, un home amable, un home simpàtic, un home atent, un home sempre disposat a parlar amb tothom que compartís amb ell qualsevol inquietud, un home comunicador, un home amb el qual podies tenir llargues converses, que no acabava mai la corda. Estava content que l'anassin a visitar i rebia tohom amb l'afabilitat i l'alegria que el caracteritzaven. No crec que mai vagi engegar ningú de ca seva ni que mai es vagi negar a veure qualcú. Per això tenia tants d'amics i per això li varen fer pertot reconeixements i festes. I per això va ser capaç d'engrescar en la seva mateixa actitud tanta de gent, per a la qual va ser exemple d'honestedat i fidelitat a uns ideals altruistes.

Don Miquel Fullana Llompart ha estat no només el personatge, sinó també la persona. Si com a personatge ha representat el lligam entre el mallorquinisme d'abans de la Guerra i la generació nacionalista postfranquista, com a persona ha estat l'entusiasta que ha participat en tot i l'amic que ha complagut tots els qui l'han cercat en el seu interès pel personatge o per la seva feina. Ha estat un home complet, un home que, en anar-se'n, ha deixat un buit que mai ningú no podrà tapar.

Diuen que en aquest món no hi ha ningú imprescindible, però, com el seu company generacional i gran amic Francesc de Borja Moll, al qual tant va ajudar en la realització i la promoció del Diccionari, don Miquel Fullana ha estat una d'aquestes persones que han omplit tant amb la seva existència que han fet anar la història "la nostra història com a integrants de la nació catalana" d'una determinada manera, i ben bé es pot assegurar que, si no hagués existit, ara la nostra història seria diferent "pitjor?" de com és. Don Miquell Fullana Llompart ha estat, per tant, un home imprescindible i la seva memòria continuarà sent imprescindible per als qui encara hi som i per als qui ens succeiran. No hi seria de més que l'Ajuntament de Palma, d'on era fill modèlic, gravàs el seu record per a la posteritat fent-lo fill il·lustre i dedicant-li un carrer important de la ciutat. No costa gens ser agraït amb els qui ens han honorat.