Pentinau" vos, mirau cap al cel i diueu «patata»: el Pentàgon ens retrata.
La màquina de fotos corre pel firmament, a 223 quilòmetres per sobre dels nostres caps i a una velocitat de 27.000 quilòmetres per hora, però no us preocupeu: la tecnologia de la NASA garanteix unes meravelloses fotografies en color i en tres dimensions. El transbordador espacial «Endeavour» ha estat nou dies fent voltes i prenent imatges per radar que permetran cartografiar uns 120 milions de quilòmetres quadrats, és a dir, més de tres quartes parts de les terres emergides del planeta. Segons les notícies que l'agència espacial difon, seran un mapes tridimensionals 30 vegades més exactes que els existents fins ara, amb una definició horitzontal de 30 metres i una precisió vertical de 6 metres. La informació arriba guardada en 330 cassets digitals, amb una capacitat equivalent a 20.000 CD-Roms (imaginau-vos per un moment una gran sala amb els prestatges carregats amb aquests 20.000 discos compactes). En paraules d'un dels responsables de la missió, tendrem una base de dades que serà «un tresor real per a la raça humana durant molts d'anys».

I de què serveix, aquest tresor? La versió oficial de la NASA dóna un llarg llistat d'objectius que divideix en tres capítols. Primer hi ha les aplicacions científiques: estudis geològics i hidrològics, investigació sobre terratrèmols o volcans... Després hi ha els usos civils: enginyeria civil, simuladors de vol, ajuda per situar els repetidors de telefonia mòbil... Fins aquí, tot és filantròpic i de molt de profit per al benestar de la família humana. Finalment, però, com qui dissimula, s'esmenten tres objectius militars: planificació logística, sistemes de guia de míssils i armes i tàctiques de batalla.

Quins, de tots aquests, són els objectius principals i quins els secundaris? Per si en teniu algun dubte, parau esment a dos detalls significatius: qui paga i qui es queda amb la informació. L'espònsor principal (amb 200 milions de dòlars sobre un total de 264) és l'Agència d'Imatges i Cartografia del Departament de Defensa dels Estats Units. És a dir, el Pentàgon. També fan les seves aportacions econòmiques la pròpia NASA i agències espacials o aeronàutiques d'Alemanya i d'Itàlia (també volen fotos nostres, aquests?). Respecte de qui es queda la informació, la premsa ho ha reflectit: els mapes més precisos seran només per a usos militars, mentre que la resta dels mortals ens conformarem amb els de segona classe. Dit d'una altra manera: els mapes bons són els d'orientar míssils, els dolents són els d'estudiar els terratrèmols.

Guaitau una mica per aquesta gran finestra al món que és Internet i cercau mostres de les imatges que es creen amb la informació subministrada pels radars enfilats al màstil del transbordador espacial «Endeavour»: són una preciositat. Amb tota probabilitat, la NASA s'encarregarà de la seva comercialització, i aviat s'aniran multiplicant per pòsters, cartells publicitaris, calendaris i postals. Al final, tot serà una operació perfecta, un negoci rodó que permetrà que als americans els hagi sortit gratis saber cap a on han d'adreçar els seus explosius «intel·ligents» o tenir clar per on tendran menys dificultats per desplegar la seva carn de canó, tota feta de negres i d'hispans.