Immigrants i colonitzadors, una confusió interessada

Una cosa molt diferent és el «colonitzador». També amb el diccionari a la mà, una «colònia» és un país sotmès a un domini polític, administratiu, cultural i a una explotació econòmica per part d'una potència forana. A diferència de l'«immigrant», que té tendència a respectar "perquè sap que juga a camp contrari" mínimament la llengua i els costums del país que l'ha acollit, el «colonitzador», en canvi, es distingeix per l'arrogància amb què tracta la llengua i la cultura dels indígenes als quals considera éssers salvatges i inferiors dignes d'ésser «civilitzats». Dit això convé recordar que un «foraster» a Mallorca no és un «immigrant» sinó que és un «colonitzador». Entre d'altres raons perquè quan té un conflicte amb un indígena, automàticament tot l'aparell de l'Estat "espanyol, evidentment!" (mitjans de comunicació, policia, Guàrdia Civil, jutges, funcionaris...) li fa costat, això en detriment dels mallorquins. Per als immigrants és vàlida aquella regla de la cortesia i de l'hospitalitat que diu arreu del món: Allà on aniràs, faràs el que veuràs. El colonitzador, tot a l'inrevés, tracta els naturals com a poble conquistat. Vet ací una diferència cabdal: mentre l'«immigrant» fa esforços per integrar-se, el «colonitzador», en canvi, exigeix que siguin els indígenes els qui s'adaptin a ell.

De colonitzadors, a grans trets, n'hi ha de diferents tipus, per exemple, els funcionaris colonials: capità general, president de l'audiència...; després hi ha el colonitzador hàbil negociant que ha fet fortuna; i finalment hi ha el petit colonitzador, que sovint cau en la marginació perquè no ha sabut treure partit de les possibilitats de la colònia. En tots tres casos, però, el colonitzador, sigui gros, mitjà o petit, sempre té l'Estat que li fa costat enfront dels indígenes que són arraconets dins reserves físiques o culturals. Ha de quedar clar, doncs, que implantar la Feria de Abril a Mallorca no és un acte multicultural "com així ho presenta la premsa enemiga" sinó que és un impresentable acte de colonització que no hauria estat possible sense el finançament de l'aparell de l'Estat espanyol via empreses institucionals, Telefónica, per exemple. Contra el colonialisme tots els pobles oprimits generen mecanismes d'autodefensa que passa per identificar ben clar els qui són d'aquí, i els qui són d'allà. Al Principat de Catalunya popularment en diuen «xarnegos» que, una vegada més amb el diccionari a la mà, és una «persona de llengua castellana resident a Catalunya i no adaptada lingüísticament al seu nou país». A Mallorca, des del segle XVIII, en deim «forasters». Ésser «xarnego» o «foraster», per tant, no és una qüestió innata, com ho pugui ésser el color de la pell amb el qual es neix i es mor, sinó que és una condició adquirida. Una llengua, qualsevol llengua del món, s'aprèn, en conseqüència una persona, sigui a Mallorca o a Barcelona, és «xarnega» o «forastera» per una decisió pròpia; ho és per una qüestió egocèntrica que el porta a menysprear els costums, la llengua i la cultura del país on s'ha establit.

Maltractar els «immigrants» és una infàmia i un acte de racisme i d'insolidaritat. Contràriament, al que molta gent pensa, els «immigrants» lluny d'empobrir un país, contribueixen a fer-lo més ric amb la seva força del treball i amb l'aportació dels seus punts de vista. Plantar cara al colonitzador, al contrari, és un deure i un dret reconegut per la Declaració Universal de Drets Humans. No oblidem que gairebé tots els pobles que avui són lliures, en un moment o altre de la seva història, han hagut de lluitar per la seva independència.