«Ja hi tornam a ser, a sa parada de ses cebes», deien els
nostres majors, quan un fet es repetia constantment, sense que els
fes gaire gràcia. És el que sol passar amb els arbres: els
poquíssims que, a pesar de tot, arriben a passar generacions i
fer-se admirables, tard o prest fan nosa, anau a saber per què,
anau a saber a qui. Tant se val: sempre hi perd l'arbre. Ara li ha
tocat al lledoner del Coll d'en Rabassa: tant se val que tengui més
de tres metres de perímetre de soca, ni que estigui catalogat pel
mateix Ajuntament: ja hi tornam a ser...
I tornam a sentir la fantasmada de sempre: que el canviaran de
lloc (ai deumevet!), com si es tractàs d'un moble. Però... anem per
parts; això de canviar arbres grossos... professionalment és
inadmissible parlar tan en general d'arbres, cal parlar d'espècies,
així sabem que trasplantar oliveres grosses és relativament fàcil,
possible amb les alzones, un desastre amb els polls, i probablement
impossible amb els pins, per exemple; però això encara és la
teoria: la pràctica és molt més horrorosa que tot això i aquests
arbres solen desaparèixer per sempre. Un altre tema semblant és
quan ens diuen que tal arbre gros «molestava» i serà substituït per
uns bastons de viver. Tampoc. Un arbre gros no se substitueix per
res, ni per cent bastons. Això és una altra història. Amb els
milers i milers de bastons que he vist posar jo tot sol, tot això
ja hauria de semblar el Mato Grosso, i és ben a la vista que no ho
sembla: més aviat sembla allò d'Arizona. Val més deixar els arbres
grossos.
I molt més important és, encara, quan es tracta d'un Arbre
Singular. Si ho és, precisament és in situ, que vol dir allà on ha
estat sempre, d'altra manera no té sentit, i allò que dèiem de
trasplantament segons espècies, tampoc no té sentit, perquè en el
millor dels casos, la inevitable pèrdua de valor faria que un arbre
singular deixàs de ser-ho; tot plegat: un doi.
El que s'esdevé és que l'excel·lentíssim Ajuntament de Palma no
té Arbres Singulars, sinó Arbres d'Interès Local, que és com han
catalogat el lledoner del Coll d'en Rabassa, i fins ara ha servit
perquè es publicàs una mena de llistat de Telefònica, i no sabíem
si servia per a res més: ara ho sabrem. Ah! Ja que som per ací,
vora aquest lledoner, hi ha també cinc pins enormes, també
catalogats. És hora de dignificar-los, o hem d'esperar que un altre
constructor digui que ens els posarà a un altre lloc més guai?
Pere Llofriu, autor del catàleg d'Arbres
Singulars de Marratxí. Palma
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.