Aïllament insular

Resulta que els interins menorquins s'han queixat que a l'examen per accedir al cos d'auxiliars administratius del Govern Balear hi havia preguntes discriminatòries. La raó de la discriminació: perquè les preguntes es referien a temes suposadament mallorquins. Com a exemple de qüestions mallorquines rebutjables hi ha: on se celebren les festes dels dimonis o de la Beateta. És ben cert que quan una cosa va malament tothom aprofita per ficar"hi la banya. I supòs que hi haurà més d'un polític que estarà contentíssim que els menorquins no vulguin saber absolutament res de Mallorca, ja se sap que hi ha gent que diu animalades com això que les Balears no existeixen. De fet, existeixen tan poc que lingüísticament des de Pompeu Fabra, el balear és un subdialecte, geogràficament som un arxipèlag, políticament som una autonomia, i econòmicament som un paradís turístic. Pels que consideram les Illes Balears com la nostra nació política el que ha succeït amb la maleïda prova dels interins és un esdeveniment ple de tristesa, ja que constata un insularisme mal entès. Perquè en aquest país el coneixement mutu entre les diverses illes hauria de ser un imperatiu de la política cultural i educativa de les nostres institucions. El problema no és que es facin preguntes mallorquines, el problema és per què no es fan preguntes menorquines o eivissenques. La ignorància sobre el lloc on un viu és una mostra d'insensibilitat, quan un sent gent de Palma que no ha posat els seus peus a la majoria de pobles de la Part Forana, o quan un veu que mai no s'ha visitat les illes germanes, s'adona que alguna cosa falla. No som cridant a la mobilitat dominical, perquè tots sabem que sense transports públics adients i amb una xarxa de carreteres justeta, més val que la gent no es comenci a passejar, però això no hauria d'impedir uns mínims coneixements del medi, els costums i la realitat d'on un viu i treballa. A qualsevol país amb un mínim d'autoestima i d'intel·ligència pública seria impossible fer defensa de l'esquarterament. Com hem permès que no s'hagi incorporat al mínim comú denominador de les forces socials un sentiment de balearitat? Potser una de les explicacions per aquesta situació és la sinonímia que molts de mallorquins feim servir entre Mallorca i Balears; perquè, cal fer una mica d'autocrítica, i si bé és indiscutible que l'illa gran és una part substancial de les Balears, també és indiscutible que no ho és tot. Així, resulta injust que es facin preguntes mallorquines i no se'n facin de menorquines. Ara bé, això no vol dir que no s'hagin de fer aquestes, sinó que també se n'han de fer de les altres. L'individualisme que caracteritza la nostra col·lectivitat, un contrasentit en els termes, ha possibilitat que la vertebració d'una societat forta hagi estat un objectiu inabastable. La classe política avorreix els més engrescats a força de no fer cap proposta transformadora. Ens hem instal·lat en el conformisme i en el passotisme, com si la lluita per un futur més proper fos cosa de quatre idealistes que estan tronats i fumen herba. I des d'aquí a la descohesió social només hi ha una passa. Cal recuperar amb urgència el sentit de responsabilitat de les persones respecte als reptes comuns, cal apostar pel diàleg entre les illes, la diversitat ens enriqueix, però només des de la coincidència podrem assolir fites importants. La Conselleria de la Funció Pública hauria de fer les proves amb una mica de serietat, amb respecte a la diversitat i, sobretot, amb compliment escrupolós de la Llei de Normalització Lingüística perquè el que no es pot consentir és que la llengua que comparteixen els homes i les dones de Ciutadella, Alcúdia i Sant Josep no sigui la llengua vehicular del nostre autogovern. Convendria que les Administracions donassin exemple, i això no és una petició, és un deure legal que ja és ben hora que sigui acatat. Quatre illes, un país, i moltes fronteres, pel que s'ha pogut comprovar.