Un factor molt humà

Amidar la intervenció del factor humà en assumptes de caràcter bàsicament tècnic "o polític" és una tasca que presenta un altíssim grau de dificultat. Des de l'insigne nas de Cleopatra fins a les morenes del pare Provincial, les intromissions d'Helena o la negativa d'una lògia maçònica a admetre el general Franco Bahamonde, la participació de les contingències humanes en el fluir de la història "en majúscula, en minúscula o en cursiva" és detectable a tot arreu. Ni la inflexibilitat de les maneres marxistes ni la frivolitat dels historiadors amb ànim conspiratori no han donat el paper que pertoca al factor humà: uns per defecte i els altres per excés. És el cas que sovint el caràcter, fins i tot les manies o els tics, de les persones implicades, o d'una d'elles, pot tenir una importància decisiva. Per exemple: qui miri adesiara la fotografia de la senyora Maria Crespo i, sobretot, qui segueixi amb una certa atenció les seves declaracions, els seus moviments; qui arribi a obtenir uns certs indicis del seu natural, sens dubte acabarà tement que les qüestions en les quals intervé toparan amb moltíssims d'obstacles per arribar a solucions que, finalment, no satisfaran ningú. És una mica l'escola del seu líder natural, el senyor Fageda: tota quanta cosa caigui en les seves mans, sabem que itinerarà per territoris de la màxima inseguretat i d'insuperable indecisió, que serà missing en un jeroglífic d'arenes bellugadisses, per concretar-se finalment, si és el cas, en el moment més impensat i de la forma més sorprenent. Tot són maneres de ser. D'altra banda, sabem que hi ha persones dotades d'un sentit de l'operativitat que les faculta per resoldre-ho tot de la millor manera possible en cada moment. (Aquestes persones poden arribar a ser profundament odiades i combatudes amb les males arts més verinoses del mercat). De manera que, senyores i senyors, si en els litigis entre Medi Ambient i Ajuntament de Palma, aquesta darrera institució delega en Maria Crespo "la qual cosa seria, alhora, una bona demostració de les maneres del senyor Fageda", podem tenir quasi la seguretat que l'assumpte es problematitzarà més enllà del que ara puguem imaginar. Què arribarà a sortir dels grifons ciutadans és una incògnita. Deu ser que Déu ho ha volgut així.