A «El llibre de la selva», Kipling narra com herbívors i carnívors establien una treva quan anaven a abeurar-se al riu. Per ventura no estaria malament que la nostra classe política fes una relectura del clàssic. Amb l'aigua no es pot jugar. Obrir l'aixeta i que en surti aigua és una de les manifestacions de l'estat del benestar. I amb l'estat del benestar no es pot jugar, com tampoc no es pot atemorir la gent amb l'amenaça de la seva desaparició. Els nostres governants i l'oposició ho haurien d'entendre d'una vegada per totes. El subministrament d'aigua no pot ser utilitzat com a arma per ningú. En vigília d'eleccions resulta molt temptador intentar posar pals a les rodes de l'adversari amb qüestions fonamentals. Però la seva reiteració, la seva concentració en un espai molt curt de temps acaba amb tota la credibilitat de les proclames dels demagogs. Fa quasi vergonya haver-ho d'escriure, però seria massa demanar que, per una vegada, imperàs el sentit el comú?