Fer la maleta

Lo darrer que li va dir/ Francesc si vas a l'Havana/ no donis a cap cubana/ lo que m'estotges per mi, xim, pum!. Mirau que en duia de pellerenca mestre Llorenç Batle! Refotre, si na Conxa conegués aquesta havanera! Segur que es posaria gelosa, i tot per res. El primer dia he d'assistir a una conferència de vint"i"cinc hores del comandante Porfirio Valdés sobre «El mosquetón: cañón, punto de mira, gatillo y culata». Me'n duré les ulleres de sol per si faig una becaina. Veiam, no m'he de deixar res fora de la maleta: roba interior a bastament, calcetins, camises blanques, una camisa florejada que no importa que vegi na Conxa, el canotier... Bé, el deixaré aquí, el canotier. Tanmateix no és meu i em convé tornar"lo. En tot cas ja me'n compraré un allà. He de pensar en la partitura de Sor Tomaseta per a regalar al director de l'orquestra Sabor Balear, i en un llibre d'en Pérez Reverte per a llegir durant el vol. I en arribar, au, un parell de mesclats de rom, un caliquenyo i per envant s'ha dit. He de mirar quina mena de discurs m'ha escrit en Pep Moll per amollar a Fidel Castro. Ca, ca, el títol és massa fort! «Sierra Maestra y Sierra de Tramuntana, dos idénticos puntos de partida para la independencia de nuestros pueblos». Au, mira"te'l, aquest Pep. Parla com si fos en marrameu i quan els de Madrid peguen fua ja el tenim damunt el magraner. Veiam què diu, veiam què diu: «Cruz de mayo sevillana/ cruz de mayo que en mi patio levanté...». ¿I això que no és una tonada de na Marifé de Triana, que els firaires de plaça posaven a la gramola, sona que sona, del matí al vespre? Ja ho entenc. De bon començament, en Pep deu voler retre un homenatge a l'escola sevillana del PSOE. No, si hàbil ho és, ja ho crec! A més a més, estic segur que a Fidel li agradarà d'allò més, ell que és de paraula tan exuberant. També he de repassar els quatre papers que m'ha preparat en Damià Ferrà Pons per a dir davant Biel Escarrer. Veiam el títol: «El cubanito, de pelar la caña a lavar los platos. El paso de una sociedad agrícola a otra industrial. De Karl Marx a Gabito Escarrer». No cal ni que m'ho repassi. Deu proposar que els posin a tots a fer feina per dos reals. En arribar a l'Havana he de cridar na Conxa. A continuació tenc reunió de treball amb els directius de la Casa Balear. Vendran a veurem en Porfirio Mantecoso Gamundí i en Donato Valdivieso Ferrer, i els he de fer donació de cinc"cents rebosillos per a les descendents de balears. O duen rebosillo fins i tot per a ballar el son, o no hi ha cap mena de subvenció. Ja està decidit, encara que jo crec que en Pere Fullana ha estat massa exigent. Està bé que vulguem recuperar els costums, però amb la solellada que cau per allà, aquestes al·lotetes trauran borradura pel front. En fi, jo crec que tiram els doblers. I si no, ja ho veurem. Ja contaré les curres que em trobaré amb rebosillo a la Bodeguita de Enmedio. Perquè hi partiré de quatres, a la Bodeguita de Enmedio, tot just el comandante Porfirio acabi amb la recatòlica del mosquetó. Res, dos romets i a jeure. I abans de colgar"me he de pensar a telefonar a na Conxa no fos cosa que... També he de posar a la maleta una sobrassada, que vés a saber què hi posen per allà dins el plat. De tota manera no els deu faltar de res, perquè aquestes cubanes passegen una barcella per cul. Basta veure el de na Celia Cruz, encara que el mou més lleuger que una vela. Jo si vaig a La Bodeguita de Enmedio no pens ballar ni el bayón, no fos cosa que per aquí diguessin que me n'he anat a Cuba per fer sonar les xeremies. Mira"te'l, en Clinton! A més a més, aquests balls tropicals únicament serveixen per a fer el burot. Tanmateix no hi ha res com ballar d'aferrat «Pequeña Flor» en una rajola d'un pam. I això ho puc fer a Algaida. Veiam què diu en Damià referent al cost dels salaris. «Al cubano de la caña, dale caña, dale caña». Déu meu, estic a punt d'admetre que a l'esquerra la va inventar n'Adam Smith i que la Marededéu nom Joanaina. En fi, he d'amagar la camisa de flors perquè és ben segur que na Conxa vendrà a rebostejar"me la maleta per veure si he pensat a posar"hi mocadors. Ja li ho he pogut dir, que a Cuba ningú no se sona. Tanmateix és inútil. Per a viatjar, els mallorquins consideram més important mitja dotzena de mocadors planxats que la cartera. Ara mateix m'he d'apuntar a qualque plagueta, que he de comprar un coco per a encetar a taula el diumenge de Pasqua.