Rèplica al Sr. Franciso Ferrer

No, Sr. Ferrer, jo no dic barbaritats, ni tampoc em don per satisfet amb el seu escrit datat el 15/1/2000.

1r. Si consulta al Registre d'Associacions comprovarà que la nostra Federació ja està registrada en data del mes de desembre de 1983.

2n. Els 170.000 milions rebuts per la nostra Federació l'any 1999 estan justificats, en les seves certificacions de despesa, que es gastaren amb activitats "recordarem que la Federació del Sr. Ferrer rebé subvencions per pagar les activitats, que per descomptat no les va pagar l'IBAS, però sí el Pacte de Progrés del CIM en l'any 1999". O no va fer activitats la seva diminuta Federació? O és que tenia dret a cobrar dues vegades pel mateix concepte, Sr. Ferrer?

3r. Sr. Ferrer, som president de l'Associació de la 3a Edat de Santa Margalida. També em sent orgullós de ser el delegat de la nostra Federació, a la comarca de Marines, vocal de la Junta de la Federació d'Associacions de Persones Grans de les Balears i membre del Consell redactor de la Revista Marines, creada pel mateix consell i amb tiratge mensual de mil exemplars, amb arribada a totes les associacions de persones grans de les Balears.

4t. Jo no critic el seu dret d'estar afiliat a cap sindicat "és molt lliure de fer allò que vulgui, faltaria més", però sí que en faci demagògia, sindical i partidista interessada i que a més consenti i vulgui justificar una discriminació feta als jubilats contributius de les Balears i per «pardalada» m'endossi l'Art. 14 de la Constitució Espanyola, allà on diu «nadie tiene derecho a discriminar a nadie, por razón de nacimiento, raza, religión, opinión cualquiera otra condición o circunstancia personal o social. Hem de xerrar clar, Sr. Ferrer: Serà que existeixen inconfessables motius per discriminar aquests jubilats contributius? Vostè creu que això és manera de defensar el benestar dels seus socis, jubilats i pensionistes i els seus interessos?

5è. La meva informació, Sr. Ferrer, prové de l'agència EFE i la seva difusió a nivell nacional: «Las pensiones mínimas y las no contributivas de la Seguridad Social mejoran en poder adquisitivo gracias a una subida de entre un 5'37 y un 15'95 por ciento, fruto del acuerdo asumido entre el Gobierno y los Sindicatos al 16 de Septiembre del presente año, que perseguía incrementar el poder de compra de los beneficios haciéndoles partícipes de la mejora económica general»...

El Reial Decret "anomenat per EFE" «sobre revalorización de las pensiones para el 2000 fija en 70.650 pesetas al año la cuantía de las pensiones mínimas de jubilación e incapacidad para mayores de 65 años con cónyuge a cargo; y que se igualan con el salario mínimo interprofesional». El Reial Decret anomena moltes més coses, i jo li deman: Qui serà el desinformat, vostè o l'Agència EFE?

6è. El DECRETAZO "com vostè li diu", el decret ha demostrat que és possible optimitzar la despesa sanitària, i que, aleshores, ningú ja no dubta que n'era ben necessari.

La manifestació quant a la privatització de la Sanitat, li vull dir que no existeix cap classe de privatització de Sanitat, allò que existeix és el Pla de Fundacions Sanitàries, que per cert es posa en marxa gràcies a un Senyor Doctor que va ser conseller de Sanitat, un Doctor Senyor "ja desaparegut" que li deien Bartomeu Cabrer, i que aquest Pla ha estat un mirall, fins al que ha estat aprovat a nivell nacional pel Govern central, en el darrer Consell de Ministres.

No tengui cap dubte del meu respecte a les seves idees. Però que, com pot suposar, no les compartesc de cap de les maneres, entenc que com a sindicalistsa vostè no estigué molt acostumat a les discrepàncies, amb les seves il·luminades teories. Per a tot això, la meva RATIFICACIÓ a la denúncia pública expressada en aquestes línies amb relació a la paga donada a uns jubilats i als altres no, i que, per tant, consider que tant el Sr. Antich i el seu Govern de Pacte de Progrés com vostè mateix vulguin justificar una discriminació que no respecta l'Art. 14 de la Constitució Espanyola, treta a la llum per vostè, precisament per vostè mateix. Per tant, en les impugnacions en contra de tal paga, ja no és necessari, recorre a si romp o no la Caixa Nacional de l'Assegurança Social, més aviat crec que s'hauria de plantejar, en semblança a l'Art. 14 de la Constitució espanyola, encapçalada per una greu discriminació que, per supine, podria desencadenar un terratrèmol institucional. Amb una salutació molt afectuosa.