Vostè paga el vodka de Ieltsin

I si es tractàs de la síndrome Garzón? Que Ieltsin s'avengui a abandonar la presidència de l'imperi del vodka, posant com a condició, però, una declaració d'immunitat que el protegeixi a ell i a tota la seva família, revela unes temors que fins fa no massa anys no desbarataven la ressaca de cap estadista en la seva posició. La història de Pinochet ha alterat el confort inherent a l'exercici del poder i a la ubicació del poderós en un àmbit d'immunitat inexpugnable. Ens podem preguntar fins a quin punt aquesta immunitat serà resistent als embats de la filosofia garzoniana. Aquesta filosofia es pot desenvolupar encara més: per ventura no és menester que un mandatari d'un país o un altre hagi fet empresonar, torturar o matar un ciutadà amb passaport espanyol: per ventura bastaria que es pogués demostrar que aquest mandatari s'ha embutxacat doblers procedents dels nostres impostos, de la nostra feina, del nostre esforç. Perquè servidor crec que a hores d'ara cap de nosaltres no tenim la seguretat que els doblers que arriben a altres països "d'aquest ja en parlaríem un altre dia, que també hi ha molt per tondre" amb la cobertura eufemística que sigui, s'emprin de manera escrupolosa per millorar el present i el futur de les poblacions afectades per la pobresa endèmica, la guerra, les dictadures, les pestes o les catàstrofes naturals. En molts de casos "Ieltsin" els indicis racionals de malversació ens haurien d'aconsellar una investigació a fons sobre el destí de les ajudes internacionals adreçades nominalment a la recuperació econòmica de les Rússies. Quan un bandarra/estadista roba a l'estat, sovint roba a altres estats, ergo als ciutadans d'altres països: a vostè, com si diguéssim. La probabilitat que amb el meu esforç Ieltsin hagi ingerit un mil·ligram cúbic de vodka em posa malalt: entre altres coses perquè hi ha guerres, molts de morts, molts de baldats, que no haurien estat aitals sense el vodka. I la possibilitat que una part dels meus imposts, per indirecta que sigui la via, hagi contribuït a armar un sol soldat rus dels que massacren Txetxènia, vulgues o no presenta un cas molt greu de consciència. Els garzons presents o futurs també haurien de poder accedir als racons més obscurs de les macrocomptabilitats.