Defensor del poble

I és clar que té raó Maria del Carme Feliu en dir que tots els regidors de l'Ajuntament de Palma haurien de ser defensors del poble, i que, per tant, no té sentit la proposta de Margalida Thomàs de crear aquesta figura. Va dir que haurien de ser defensors del poble o que ho són? Repassem els diaris. A veure... Home, això és tot una altra cosa: diu que tots els regidors són defensors del poble. Tenim un problema. No ens entenem. Si els regidors populars de l'Ajuntament palmesà són defensors del poble, molts de ciutadans pensaran que, amb defensors així, no fan falta fiscals "ni detractors ni hienes. Imaginem que es faci una enquesta "ben feta, eh?, sense embulls, supòs que ja sabeu per què ho dic", una enquesta entre els habitants de sa Llonja, per saber fins a quin punt se senten defensats "o no" per la majoria de regidors de l'Ajuntament de Palma. Una altra enquesta es podria dur a terme en la barriada de Son Gotleu: donant veu a tothom, no només als que fan una revista en la qual se'ns conta que Rodríguez va visitar la barriada i constatà que tot és una meravella. Tendrien els habitants de Son Gotleu la seguretat que la majoria... etc.? És ben segur que hi hauria un parell de barriades els habitants de les quals jurarien per son pare que els regidors de la majoria són els seus defensors. Però, és clar, allò que per ventura no han tengut en compte els regidors populars de l'Ajuntament és que el defensor del poble és una figura que tendeix a imposar-se pertot, a tots els nivells d'exercici del poder "polític, cultural, i fins i tot econòmic, aquí has de veure. Per què? Resulta que les vies de comunicació entre el ciutadà i aquell que administra parcel·les més o menys extenses de poder, sovint s'obstrueixen. No es tracta d'una llei física que actuï contra la democràcia real: l'obstrucció d'aquestes vies és sempre una qüestió política, hi ha tot un entremat d'estratègies, més o menys eficaces i xapusseres alhora, dissenyat perquè la comunicació no sigui allò que en diríem fluïda. D'entre aquestes estratègies destaca l'increment constant de dificultats per a la creació de la figura del defensor del poble. No deu ser el cas, naturalment, però per ventura no estaria de més recordar que, en aquesta ocasió, la bona voluntat podria ser interpretada com a feina obstructora.