Posar ordre en el futbol

La decisió d'un jutge d'entrar a fons en les possibles irregularitats comeses pels rectors de l'Atlètic de Madrid té algunes implicacions que són perilloses pel món del futbol, tal com està muntat actualment. I cal afegir-ho: afortunadament. Perquè ja era hora que la justícia es prengués seriosament aquest desgavell en què s'ha convertit l'espectacle futbolístic. Amb l'excusa de ser un àmbit privat que es limita a organitzar competicions d'un joc, tradicionament allò que en deim el «món del futbol» ha viscut al marge de la normalitat de la resta de la societat. Fa poc, algun bisbe ha criticat els contractes mil milionaris dels futbolistes, i el mateix president del Govern, Aznar, deia recentement a un diari esportiu que li semblava una «barbaritat» pagar més de 5.000 milions per un futbolista. Són, un i un altre, judicis de valor basats en qüestions d'ètica catòlica. Típiques, per altra banda, de la doble moral que tan agrada en els països catòlics: el rebuig formal als doblers per si mateixos, però alhora fer tot el possible per acumular-ne i preocupar que els mitjans que s'empren no siguin massa regulats per l'Estat. Per aquí, precisament, hi ha l'errada del sistema i per on l'actuació judicial contra Gil podria, esperem-ho, fer botar tot l'entramat obscur del futbol. No importa el que cobri un jugador, o un president, o un agent intermediari, o un entrenador... que això sí que és un acord privat entre qui paga i qui cobra. El que cal demanar és que sigui transparent i, sobretot, que tot allò que es cobra complesqui amb els deures davant Hisenda. I si no, que se'ls apliqui la llei, igual que passa amb un altre treballador o empresa de qualsevol altre àmbit. En altres paraules, que la llei entri de ple en aquest món, els rectors del qual han arribat a pensar que estan per sobre dels altres mortals. Aquest jutge ha obert la porta. Enlloc de laments hipòcrites, el president del Govern faria bé a ordenar al seu Ministeri d'Hisenda que faci una pentinada a veure si tots els clubs i empreses de futbol, i els seus privilegiats assalariats, compleixen amb els seus deures davant la hisenda pública. Convé recordar que els dos clubs més poderosos del gran negoci futboler, el Reial Madrid i el Futbol Club Barcelona, fa més d'un any que tenen començades inspeccions d'Hisenda per possibles irregularitats. Com han acabat? Qualcú ho sap? Perquè es parlava de milers de milions de pessetes presumptament no satisfets a l'erari públic. Si fos així, que també se'ls apliqui la llei. Al Barça, al Madrid, a l'Atlètic, al Mallorca... a tots per igual. I si qualcun ha de desaparèixer, no passa res. El que donaria una part de raó a les peculiars opinions de l'expresident de l'Atlètic de Madrid, quan diu que és perseguit per motius polítics, seria que només s'aplicàs la llei en el seu cas i tota la resta es mantengués en la dorada excepcionalitat. D'allò més significatiu han estat els silencis i el mirar cap una altra banda de tots els rectors del «món del futbol», com si creguessin en el que diu Gil i estiguessin esperant que una vegada acabat amb el problema polític que és el batle de Marbella, tothom se'n tornàs a oblidar.