Per a l'any 2000, el mulet!

Potser veient aquest referent llunyà, diríem que utòpic, el meu amic ha somniat més d'una vegada com la seva egua, en el període de formació, es movia amb les mateixes traces, els mateixos gestos, la mateixa vivacitat que la seva parenta americana. I assolia, per descomptat, els mateixos èxits.. Però heus ací que la reralitat sempre és més dura del que imaginam. I el seu animaló, que a mesura que creixia confirmava les il·lusions desvetlades, quan va ser l'hora d'estrènyer li ha sortit una mica tarambana. I no és que no tengui bones fesomies, ni que li faltin vitamines o alguna cosa per l'estil, però l'animalet anava destrempat. La inversió, en el sentit emocional del terme, no acaba de quallar. Més enllà de quatre mots tan coratjosos com dits per quedar bé de grans i qualificats especialistes, la cosa no ha passat d'aquí. Ho va provar tot. Fins i tot, va estar temptat d'aplicar-hi tècniques homeopàtiques. Ja estava com una mica resignat al fracàs íntim, quan de sobte va aparèixer, o reaperèixer, un vell talent en món del trot. Li diuen Jaume Oliver, «pinero» de malnom. Però vet ací que la solució perquè la bestiola es trempàs fou, a parer del meu amic, molt dràstica: segons l'expert, havia de tenir un mulet. La qual cosa vol dir, sense embuts, que havia de ser violada per un ase orellut. El meu amic, quan m'ho contava, no tenia moltes rialles. Posava la mateixa veu que un pare que casa una pubila amb un viudo entrat en anys. No li feia gens el pes, que la seva egua fos muntada per un ase, ell que sempre havia somniat, si arribava el cas, que encobeís la semença d'un semental ben virolat. Però, mira, si no hi ha més remei, semblava dir"me, arronsant les espatles. Què hi farem! Tot sigui pels èxits somiats!

Dic tot això perquè es comença a percebre una mica d'inquietud entre els fans del Pacte de Progrés perquè troben que comença a ser l'hora d'estrènyer i la cosa no acaba de quallar. Hi ha un cert paral·lelisme entre la història que us he contat abans i la viscuda per aquest nou Govern. Quan encara no era al poder tot eren il·lusions "comparables als somnis primerencs del meu amic" d'assolir el major dels èxits. Una vegada al poder "com les traces de la pollina" tot eren bones expectatives, eufòries incommensurables. Ara, passada la quarantena de rigor, no tot era com s'havia somiat, ni com les expectatives havien dibuixat. La realitat, "tant se val que sigui herència d'una altra o no, ara ja és ben hora de canviar el xip d'excusar-se en pretèrites gestions" no és que sigui motl més dura, és senzillament la que tenim i punt. I potser caldrà passar per la suposada vexació de fer un mulet abans d'emprendre les grans gestes. Ja aniria bé que l'any 2000 el fessin, el mulet. I l'any 2001, ja ben trempats del tot, estojar-los per assolir els grans èxits. Ara bé, si no s'està disposat a fer-lo i només es fa una mica la torniola o s'espera que algun integrant del Pacte l'hagi de fer tot sol en benefici dels altres, la cosa pot acabar com la processó de la moixeta. El meu brindis és ben clar: per a l'any 2000, solidàriament i entre tots, el mulet...