Volar amb Air Berlin

Resulta que havien informat als passatgers (alemanys) que l'avió s'havia espenyat, però que en partia un altre cap a Colònia al cap de deu minuts. El problema era que només quedaven seixanta-tres places i nosaltres érem 83. Atès que érem els darrers de la cua i no teníem cap prioritat segons les normes teòriques de preferència en un cas com aquest (malalts, vells nens i famílies), vérem clar que aquell vespre dormiríem al còmode aeroport de Palma. De totes maneres decidírem provar sort, i, com que l'aeroport té camp per córrer, així ho férem. Per sorpresa meva, les teòriques preferències establertes eren completament absents. Pujaren a l'avió els que més havien corregut. Vells n'hi havia pocs, si no cap.

El que em demano és qué hauria passat si, a més de no ser alemanys o entendre la seva llengua, haguéssim tingut el defecte de ser majors d'edat o coixos. Segons el meu humil enteniment, una cosa és un vol nacional i una altra és un vol internacional. De fet, no crec que sigui imaginable que el mateix passi a una companyia espanyola que se'n vagi de Palma a qualsevol ciutat estrangera, i molt manco si aquesta és alemanya.