La ira dels ramaders

La crisi del sector lleter ha durat 15 anys sense que, des de fa molts d'anys, no s'haguessin produït mobilitzacions d'aquesta intensitat contra els consellers d'Agricultura i Ramaderia. La que s'acordà ahir crida encara molt més l'atenció perquè Joan Mayol no du en el càrrec ni cinc mesos. Ni la seva política ni la sinceritat de les seves declaracions d'intencions han pogut ser sotmeses encara a una prova digna de fiabilitat. El furor dels propietaris de vaqueries ha de respondre per tant als greuges acumulats durant molts d'anys o a algun prejudici. De fet, alguns ja havien profetitzat aquesta manifestació des del mateix dia en què Mayol prengué possessió de la Conselleria. Amb tot això, no volem llevar cap raó als ramaders. No seria just. El seu malestar neix de la davallada dels preus de la llet imposada per les centrals. Però, si cada cop que es repeteixi el fet, l'Administració ha d'apujar les subvencions no hauríem solucionat res. Per ventura, la ira ramadera s'hauria de manifestar davant aquells que realment els han perjudicat: les centrals. Mayol ha demostrat tenir voluntat de diàleg fins al darrer moment. Ahir s'oferí per assistir a la reunió de Vilafranca. La resposta que rebé fou una negativa. Esperem que, en els propers 5 dies, la raó s'acabi imposant. La pervivència del sector primari s'ha de defensar amb les ungles. No obstant això, els nous governants també mereixen l'oportunitat de demostrar l'eficàcia dels seus plantejaments.