El fet d'interpretar un paper dins la nostra societat no és més
que un ofici, ofici d'actor o de polític, ja que la interpretació
és part de l'antiga dita panem et circensis i el poble riu
oblidant"se de les seves preocupacions. Estan discutint quin model
de Comunitat Autònoma tindrem dins el segle XXI,... es parla
d'informes que tot el món coneix, però que ningú ha llegit, i acaba
semblant una brega de galliner on ningú es posa d'acord. La
condició apriorística dels missatges són qui té el poder, o qui
reparteix les subvencions per poder dominar les properes eleccions.
Els membres del departament de Dret Públic de la nostra Universitat
no es posen d'acord i no sabem quin tipus de funcions assessores ha
de fer la Universitat envers el Govern com a òrgan, ja que la
disparitat de criteris s'ha manifestat prou clara a l'hora de
llegir els diversos informes que s'han elaborat sobre les funcions
dels Consells Insulars i la seva inclusió dins l'organigrama de la
Comunitat Autònoma. No podem oblidar que els informes els hi
demanen per ser membres de la Universitat no per la seva
individualitat que ningú i menys jo pos en dubte la seva vàlua,
però podríem fer una proposta de caire festiu i és la següent,
canviar el gaudeamus igitur per la música d'en Ketelbey..., és
broma que diria en Cassen.
El fet de definir el model de Comunitat Autònoma passa per fugir
de conceptes apriorístics i entrar en conceptes clau com la
definició del model competencial de les institucions de la nostra
Comunitat, inclosos, no es posa en dubte, els Consell Insulars, ja
que tenen la doble condició d'ens d'Administració Local i segons el
nostre Estatut d'Autonomia. Per això, a més d'un estudi jurídic
seriós, cal fer una aposta clara per la política de consens que tan
bon fruit ha donat quan hi ha hagut bons polítics i no personatges
mediocres que han interposat interessos personals als interessos
generals. Difícilment i si volem tenir una certa estabilitat la
llei pot ser aprovada sense el consens almenys de les forces
majoritàries del nostre parlament autonòmic.
La dificultat és grossa i reconec que jo no tenc la solució per
a aquest trencaclosques, ja que la complexitat de la temàtica fa
que s'hagi de veure des de molts de punts de vista per trobar la
satisfactòria solució. A mi em queden molts interrogants sense
respondre i que deixaré oberts en aquest article ja que són
interrogants que espero que el temps i els experts ens resolguin,
tant a vostès com a mi, ja que jo em veig incapacitat per trobar
una solució coherent. En primer lloc, i tenint en compte la
dificultat dels conceptes, saber si s'utilitzarà el sistema de
transferència o de delegació, per dotar de continguts els tres
consells insulars. Si s'utilitza el primer sistema, la titularitat
de la competència serà dels Consells Insulars i no hi haurà cap
tipus de control de l'òrgan on recau la sobirania del poble
d'aquestes illes, i els Consells passaran a ser unes
superestructures per sobre del mateix Parlament i amb un augment
exagerat de la discrecionalitat d'aquest tipus d'administracions
públiques que defugen els controls democràtics que els òrgans
superiors tenen "el Govern de la Comunitat Autònoma està controlat
pel Parlament, per exemple. La doble condició d'òrgan
d'administració local i d'institució de la Comunitat Autònoma fa
que l'encastament de les dues administracions passi pel fet que els
consells cedeixin un tram competencial als ajuntaments, i no sé com
es poden convertir en minicambres legislatives. No sé si existeix
una voluntat per part d'algú d'actuar sense controls i convertir
l'administració pública en quelcom semblant a l'empresa privada
"algunes manifestacions hem sentit amb aquest to al ministre
Acebes", però no podem oblidar que aquesta és al servei del ciutadà
i és ell el vertader titular i per qui els membres, fixos o
temporals de la mateixa, han de treballar.
Dubtes, dubtes i més dubtes..., crec que a hores d'ara la
societat a madurat en un procés de descentralització cap als
consells insulars, però que aquests no poden ser òrgans
independents i han d'estar sota el control del Parlament de les
Illes Balears; per lo bo i per lo dolent les cambres legislatives i
de control són avui l'òrgan d'expressió de la sobirania popular i
si oblidem aquest petit detall ens estam carregant tot el sistema,
vostès mateixos...
Si l'eina triada és la delegació i a causa dels tres nivells que
té la competència: legislació bàsica, legislació de desenvolupament
i execució, haurem de tenir un organisme autonòmic similar al
Tribunal Constitucional que dirimeixi els conflictes de
competències que puguin sorgir entre ambdues administracions. No
puc en aquest moment inclinar"me cap a una solució en concret i el
problema és que no hi veig solució bona que no passi per una
reforma en profunditat de l'estatut i de la llei electoral on es
produeixin llistes separades pels consells i pel Parlament, ja que
els primers tindran sobirania pròpia ja que podran legislar. Però
això faria tot el procés més car per al contribuent i no sé bé si
seria d'utilitat per resoldre els problemes de l'administrat, o
sigui de vostès.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.