Consells Insulars

El fet de definir el model de Comunitat Autònoma passa per fugir de conceptes apriorístics i entrar en conceptes clau com la definició del model competencial de les institucions de la nostra Comunitat, inclosos, no es posa en dubte, els Consell Insulars, ja que tenen la doble condició d'ens d'Administració Local i segons el nostre Estatut d'Autonomia. Per això, a més d'un estudi jurídic seriós, cal fer una aposta clara per la política de consens que tan bon fruit ha donat quan hi ha hagut bons polítics i no personatges mediocres que han interposat interessos personals als interessos generals. Difícilment i si volem tenir una certa estabilitat la llei pot ser aprovada sense el consens almenys de les forces majoritàries del nostre parlament autonòmic.

La dificultat és grossa i reconec que jo no tenc la solució per a aquest trencaclosques, ja que la complexitat de la temàtica fa que s'hagi de veure des de molts de punts de vista per trobar la satisfactòria solució. A mi em queden molts interrogants sense respondre i que deixaré oberts en aquest article ja que són interrogants que espero que el temps i els experts ens resolguin, tant a vostès com a mi, ja que jo em veig incapacitat per trobar una solució coherent. En primer lloc, i tenint en compte la dificultat dels conceptes, saber si s'utilitzarà el sistema de transferència o de delegació, per dotar de continguts els tres consells insulars. Si s'utilitza el primer sistema, la titularitat de la competència serà dels Consells Insulars i no hi haurà cap tipus de control de l'òrgan on recau la sobirania del poble d'aquestes illes, i els Consells passaran a ser unes superestructures per sobre del mateix Parlament i amb un augment exagerat de la discrecionalitat d'aquest tipus d'administracions públiques que defugen els controls democràtics que els òrgans superiors tenen "el Govern de la Comunitat Autònoma està controlat pel Parlament, per exemple. La doble condició d'òrgan d'administració local i d'institució de la Comunitat Autònoma fa que l'encastament de les dues administracions passi pel fet que els consells cedeixin un tram competencial als ajuntaments, i no sé com es poden convertir en minicambres legislatives. No sé si existeix una voluntat per part d'algú d'actuar sense controls i convertir l'administració pública en quelcom semblant a l'empresa privada "algunes manifestacions hem sentit amb aquest to al ministre Acebes", però no podem oblidar que aquesta és al servei del ciutadà i és ell el vertader titular i per qui els membres, fixos o temporals de la mateixa, han de treballar.

Dubtes, dubtes i més dubtes..., crec que a hores d'ara la societat a madurat en un procés de descentralització cap als consells insulars, però que aquests no poden ser òrgans independents i han d'estar sota el control del Parlament de les Illes Balears; per lo bo i per lo dolent les cambres legislatives i de control són avui l'òrgan d'expressió de la sobirania popular i si oblidem aquest petit detall ens estam carregant tot el sistema, vostès mateixos...

Si l'eina triada és la delegació i a causa dels tres nivells que té la competència: legislació bàsica, legislació de desenvolupament i execució, haurem de tenir un organisme autonòmic similar al Tribunal Constitucional que dirimeixi els conflictes de competències que puguin sorgir entre ambdues administracions. No puc en aquest moment inclinar"me cap a una solució en concret i el problema és que no hi veig solució bona que no passi per una reforma en profunditat de l'estatut i de la llei electoral on es produeixin llistes separades pels consells i pel Parlament, ja que els primers tindran sobirania pròpia ja que podran legislar. Però això faria tot el procés més car per al contribuent i no sé bé si seria d'utilitat per resoldre els problemes de l'administrat, o sigui de vostès.