Delgado

Entre els atributs de Carlos Delgado, destaca el de la sinceritat. El regidor de Calvià no posà cap emperò per despullar-se "espiritualment" al company Joan Marí. En aquests temps en què tohom és de centre, el condeixeble de Rosa Estaràs es defineix com de dretes de tota la vida. Afegeix així la coherència, o l'aspiració a mantenir-la, al llistat de les seves virtuts. Fa anys sabíem que era un senyor de dretes de tota la vida. Però, i ara? Llàstima que el company Marí no demanàs a Delgado alguna precisió, encara que sumària, sobre els trets que defineixen allò que sembla ser, més que una ideologia, una manera de passar pel món. No ens basta, la resposta «no he votat mai el PSOE», a no ser que pensem que el PSOE és també d'esquerres de tota la vida. L'expressió «de tota la vida», quan parlam d'una vida de trenta-quatre anys, pareix al·ludir no tant a la perseverança en les creences com a un determinat estil. Hem de llegir l'entrevista amb més deteniment. Després, hi notam un cert desenteniment dels afers públics. Delgado entra en política, però no vol ser confós amb un polític. Ho féu, com un favor personal a Rosa Estaràs. El carnet del PP fou un tràmit més enmig de la paperassa prèvia al nomenament com a director general, un càrrec des d'on dur a la pràctica la no-política: un intangible, alguna cosa de caràcter tecnicoprofessional, per damunt les diferències partidistes, que ell sap molt bé en què deu consistir. Ja al PP, accepta sense discussions les jerarquies: l'única raó que a hores d'ara sigui a l'Ajuntament és una petició de Jaume Matas, perquè tampoc s'havia interessat mai per la política muncipal... Bé, tornem al començament. Carlos Delgado és molt sincer. Massa per a l'actitivitat que l'ocupa actualment. No sé com li haurà caigut a Pere Cantarero l'afirmació que el PP «no ha trobat mai un líder a l'altura de Nájera»; ni com hauran interpretat al carrer Estudi Lul·lià la confessió que «el partit té un passat tèrbol»; o la proclamació de la creença que, en el millor dels casos, els conservadors tenen vuit anys d'oposició a Calvià. I, mirau per on, aquest senyor, que detesta la política, ha posat Nájera en un bon compromís. I a partir d'un principi molt senzill: «Si he denunciat el tema de Son Font no és perquè sigui ecologista, que és del que va la batlessa, sinó perquè és il·legal». No conec Delgado, però, després de llegir l'entrevista, quasi posaria la mà en el foc que està convençut d'allò que diu.