Guillem Frontera05/12/99 0:00
TW
0

Si la qüestió de fons és complexa i requereix una investigació a cura d'alguna comissió parlamentària, no estaria bé que ara, aquí, com qui en demana una de musclos a la marinera, començàssim a enfilar insinuacions sobre la manera amb què els diners de tots són gastats pels nostres representants, siguin els de la mesa del Parlament, assessors varis o matons de més volada. Si alguns dels nostres representants parlamentaris han de viatjar a Cuba, no hem d'anar nosaltres a qüestionar la necessitat apostòlica de la missió per a la qual se sentiren cridats. I, com també és natural, hem de comprendre que no tenim informació suficient per posar els ulls damunt la comptabilitat institucional, parlamentària, ja que ens exposam a cometre greus errors d'apreciació.

Del senyor Huguet, fins fa no res president del Parlament regional, no s'ha sentit dir res que pugui esquitxar la seva imatge de polític honest. Això, en aquest país, és molt més del que pot semblar a primer cop d'ull, ja que hi ha llengües massa falagueres que posen la seva merda damunt de noms elegits una mica a l'atzar "només una mica": coartada: fer periodisme d'investigació: sovint acaben duent un gabinet de premsa institucional: ho consideren un premi.

De forma que si del senyor Joan Huguet no s'ha sentit dir res, no ens ha d'estranyar la seva reacció irada contra les insinuacions del verd senyor Joan Buades. Demana empara i comissions d'investigació. Seria ben beneit si tot això ho fes sabent que el poden enganxar en una o altra mangarrufa. I ningú no creu que sigui beneit. Bé, tot això no lleva que al comú dels ciutadans li pugui sorprende, i no favorablement, l'aparició en la comptabilitat parlamentària d'una factura de quaranta mil pessetes de Tropicana, que, com saben la immensa majoria de mallorquins, és una expenedoria d'evasió tropical situada a l'Havana. Tot plegat, per ventura es tracta d'un paper que tradueix alguna paradoxa de la vida política, que se'n donen, i moltes. I ja firmaríem tots, cas que aquesta factura fos injustificable, perquè la corrupció política hi hagués assolit el cim. O que fos la part més important de la xocolata del lloro. Ja pagaríem, ja. Pero, així i tot, atesa la seva irrellevància quant a l'impacte en els pressuposts, una factura de Tropicana és l'expressió d'una actitud irreparablement miserable, escandalosa per la seva roïndat. S'haurien de fer públics els noms dels que carregaren, si és així, a l'erari públic quaranta mil pessetes per excitar la seva imaginació mirant cuixes de mulates o de mulats: per saber amb qui tractam, simplement, no sigui cosa que algun d'ells un dia us demani la mà de la vostra filla.