Si la qüestió de fons és complexa i requereix una investigació a
cura d'alguna comissió parlamentària, no estaria bé que ara, aquí,
com qui en demana una de musclos a la marinera, començàssim a
enfilar insinuacions sobre la manera amb què els diners de tots són
gastats pels nostres representants, siguin els de la mesa del
Parlament, assessors varis o matons de més volada. Si alguns dels
nostres representants parlamentaris han de viatjar a Cuba, no hem
d'anar nosaltres a qüestionar la necessitat apostòlica de la missió
per a la qual se sentiren cridats. I, com també és natural, hem de
comprendre que no tenim informació suficient per posar els ulls
damunt la comptabilitat institucional, parlamentària, ja que ens
exposam a cometre greus errors d'apreciació.
Del senyor Huguet, fins fa no res president del Parlament
regional, no s'ha sentit dir res que pugui esquitxar la seva imatge
de polític honest. Això, en aquest país, és molt més del que pot
semblar a primer cop d'ull, ja que hi ha llengües massa falagueres
que posen la seva merda damunt de noms elegits una mica a l'atzar
"només una mica": coartada: fer periodisme d'investigació: sovint
acaben duent un gabinet de premsa institucional: ho consideren un
premi.
De forma que si del senyor Joan Huguet no s'ha sentit dir res,
no ens ha d'estranyar la seva reacció irada contra les insinuacions
del verd senyor Joan Buades. Demana empara i comissions
d'investigació. Seria ben beneit si tot això ho fes sabent que el
poden enganxar en una o altra mangarrufa. I ningú no creu que sigui
beneit. Bé, tot això no lleva que al comú dels ciutadans li pugui
sorprende, i no favorablement, l'aparició en la comptabilitat
parlamentària d'una factura de quaranta mil pessetes de Tropicana,
que, com saben la immensa majoria de mallorquins, és una
expenedoria d'evasió tropical situada a l'Havana. Tot plegat, per
ventura es tracta d'un paper que tradueix alguna paradoxa de la
vida política, que se'n donen, i moltes. I ja firmaríem tots, cas
que aquesta factura fos injustificable, perquè la corrupció
política hi hagués assolit el cim. O que fos la part més important
de la xocolata del lloro. Ja pagaríem, ja. Pero, així i tot, atesa
la seva irrellevància quant a l'impacte en els pressuposts, una
factura de Tropicana és l'expressió d'una actitud irreparablement
miserable, escandalosa per la seva roïndat. S'haurien de fer
públics els noms dels que carregaren, si és així, a l'erari públic
quaranta mil pessetes per excitar la seva imaginació mirant cuixes
de mulates o de mulats: per saber amb qui tractam, simplement, no
sigui cosa que algun d'ells un dia us demani la mà de la vostra
filla.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.