Diu en Pe punt Quart: ei, tu! què hi ha de nou sus baix del cel,
que com un sant Job, lluc sense gens de sort car no veig res que em
llev el fred del moll de l'os? Sou farts de bé o plens de mal? Us
bull la sang o us cou el fang que duis a grums a dins els ulls? Sou
purs de ver o cruus del tot? Jo us puc dir que cap llamp no ens ve
que trenc la pau o llev la son al Déu del Cel o als déus dels mons
que tots morts d'oi, no sé per on, es fan el jaç amb brins de
joncs. Amb ells, a pics, si puc i vull i em ve de grat, a truc hi
jug o a set i mig, i si mai perd, sol ser molt rar us ho ben jur,
jo pag el suc: rom del més pur que el qui en beu, perd tot el rumb,
no sap on té ni cap ni peus, fa uns me meus com si 'nas gat, i un
poc pel sac, li ve de gust, us don' a tots. Com si res fos; tal com
un bruix mal nat i bord.
Ja torn al tall, no se m'ha fos el seny ni perd cap pern com
foll o boig. Qui és el llest que per sis cops s'ha fet el rei d'un
tros de pam on sols no se sent el pus més bell cant que Llull tot
sol, com ca amb un os, ens va dar a tots? Val més el nan que no el
calb, dius, i fins i tot que el gall de mar? No te fots! D'or i de
sang he dit que vull el drap ben net a dalt el pal. No en vull camp
més! En tenc els ous ja molt ben plens quan veig que hi lluu un
tros mal tos d'un me ben vell i, just a sus (peus), com si fos reu,
hi té els furs que ja fa temps un rei mig gal, sí ja sé que em dic,
del lloc d'on en ve el mal del piu, a tots ens ha tolt amb un sol
jorn. No veis que put, i no pas poc, el jou no just que duis al
coll! Quant de temps ha, si fa no fa, que fent el ruc o el vil cuc,
no sé si rei o tsar, se'n fot de tots. Ja mai més pus, els peus al
toll. Val més ser Lot, ni que de sal!
Et creus que som sord o orb? On són els horts amb cols i naps
per fer un bon brou? On són les flors, de verd o groc, per fer
bells rams? Un camp ben verd vull per on el llis dels fruits dels
ulls amb goig se camp, i si pot ser, amb molt de sol, sens gens de
foc, ni molt menys fum. Ni 'xò ja puc! Pro que heu fet dels pins
que amb tants de brins fan un gran bosc?
No sent cap ai que surt del cós on el sant coit és l'as més gros
de tots els goigs. No sé què feis? Just sent un crit, no és dit per
a dit, és molt més gris: gol, gol i gol, ding-dang, ding-dong, des
del Camp Nou com si fos un rés. És tot el que heu de dir? Stock no
sè què més, quin mot més rar? Deu ser, és clar, de de vers Down
Jons o de més en-llà. On els més rics es fan tots d'or, sens gens
de por que el mal temps torn. Jo en sé d'un que riu i riu, de tant
que té no sap què té. Pro no en té prou, li sent a dir. Se creu ser
el més viu de tot el món i, per si fos poc, diu i diu i diu: jo
faig el bé per tot hom, sens mi la fam matx ha de fer com si fos
pus que put i put.
El rem al mar, el vent al floc, el cap ben clar, cap punt més
fosc. No hi ha més rost. Ben fits al raig que us fa de far. Jo ho
tenc ben clar. I tu, ho veus ben plom i fosc? Dius que tens son o
que res valc? Per a qui el meu clam, tros de banc llosc?
Per 'xo Déu meu, m'he duit a Vós? Ja no puc dir ni piu ni prou!
Tot és ben moi. Si us plau, Déu meu, per què no em dau la Veu més
Gran que els tall la son? No veis que es fon el ble i la font del
xic bell lloc que més am de tots?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.