Qüestió de pams

Ara mateix no trob una manera de dir-ho en català que sigui tan suggerent com la dita castellana de lo que se come se cría. L'axioma té múltiples aplicacions, però sobretot és útil en el camp del canibalisme i en el de l'antropofàgia política. Si heu seguit el curs democràtic dels que es nodriren de franquisme, haureu comprovat que es tracta d'uns ciutadans que han encabit les formes, més o menys, en els motlles democràtics, però als quals, més sovint del que es pensen, els surt el ramalazo: en el fons, estan segurs que l'actual sistema només serveix per perdre temps, per donar oportunitats als contraris i per poder dur qualsevol "ells mateixos i tot!" davant el jutge. Si en la dictadura t'hi trobaves com un bunyol dins la mel, la democràcia per força t'ha de semblar una cosa plena d'incomoditats. I si hi ha una veritat eterna en política és, també dit en castellà, que la cabra tira al monte. Si el lector està més o menys d'acord amb les línies anteriors, podríem passar a discutir a veure si creu, com servidor crec, que molts de ciutadans que no visqueren en connivència amb el franquisme, arrosseguen tanmateix un inventari de tics propis d'aquell temps: eren contagiosos. Els tics que revelen autoritarisme són els que conserven més bona salut. N'hi ha un altre que delata la secreta assumpció de l'existència d'altres partits polítics com a causa de tots els mals. Ben mirat, era la base del franquisme. Les conjures judeomaçòniques i marxistes no eren més que una manifestació de la doctrina del partit únic, que de manera automàtica convertia els altres en obstacles per a la bona marxa de les coses, del país, del món sencer. Dit així, només trobaríeu quatre pertorbats que explícitament s'hi mostrassin d'acord. Però hi ha maneres més discretes, més silencioses de professar aquesta fe: acusar altres partits acusant-los de treure profit d'unes situacions problemàtiques. Ara, fa no res, un batle, concretament el de Palma, feia aquesta acusació a altres partits respecte de la Llonja. Segons ell, aquesta zona és afortunada perquè ha passat de ser una barriada degradada a ser una zona d'oci «molt important». Si les coses han anat malament... la culpa és d'altres partits polítics, que en treuen profit. D'això a dir que la culpa és dels partits, diguem que del sistema, quants de pams hi ha?