Amb el suggestiu títol de La Colonització del Ciberespai,
l'Institut d'Estudis Catalans va aplegar a Can Tàpera, la setmana
passada, una dotzena llarga de conferenciants i ponents que varen
parlar i debatre sobre alguns dels aspectes més significatius
d'aquest immens espai virtual que han posat al nostre abast les
xarxes de telecomunicacions i els ordinadors. Entre d'altres, foren
analitzats alguns dels aspectes més rellevants de les modificacions
que aquestes tecnologies produeixen en les nostres relacions amb el
coneixement; les possibilitats que ofereixen com a recurs de
supervivència per a cultures, minoritàries o no; les noves formes
d'organització social que poden propiciar, els problemes legals
associats, així com les noves formes d'expressió artística. Des
d'un responsable d'un equip de recerca sobre telepresència de
Microsoft fins a l'actual titular de la càtedra MacLuhan de la
Universitat de Toronto, passant per artistes i assessors sobre la
matèria del govern anglès; tots els conferenciants i ponents varen
donar la seva visió suportada per experiències i responsabilitats
concretes sobre quines són les característiques d'aquest nou espai
que, com suggereix el títol donat a les jornades, recorda per
moltes coses, algunes afortunades i d'altres no tant, els moviments
colonitzadors de les terres de l'oest americà i que va tenir lloc
el segle passat (és a dir, el denou, encara).
No és la primera vegada que la colonització de l'oest americà és
emprada com a model del que està passant ara mateix en el
Ciberespai, on gairebé tot està encara per definir i regular. De
fet, l'antecedent més notable d'aquesta analogia es pot trobar en
l'anomenada Electronic Frontier Foundation que va néixer amb
l'objectiu, explícitament confessat per els seus fundadors, de
facilitar a tothom el traspàs de les barreres virtuals i reals que
separen els dos móns i fer possible un llogaret per a tothom en
aquest espai, ensems que evitar, com va passar amb els indis a la
conquesta de l'oest americà, l'aniquilació de qualsevol minoria
ètnica i cultural. Ja fa tres anys que John Perry Barlow, un dels
fundadors d'aquesta organització, va venir a Palma i ens ho va
explicar en viu i en directe. Això va passar pocs mesos després
que, empès per un barroer intent de legislació del govern americà,
fes pública la seva Declaració d'Independència del Ciberespai en la
qual, per damunt de qualsevol altra consideració, deixava paleses
les característiques bàsiques d'aquest nou espai comunicatiu, de
relació, d'aprenentatge, de lleure i també, perquè no, de negoci.
Fruit també d'aquesta analogia és la comparació que s'acostuma a
fer entre l'actual proliferació de negocis i fortunes milionàries a
la xarxa i la febre de l'or que es va desfermar a Califòrnia l'any
1848 i que ens ha estat contada, fil per randa, en tantes i tantes
pel·lícules.
De les jornades de Palma, que també s'havien fet a Barcelona,
amb poc més o menys els mateixos protagonistes dos dies abans, n'ha
sortit un decàleg de principis i actuacions per aconseguir treure'n
el màxim profit i per a tothom de les possibilitats que ofereix el
Ciberespai. Un primer esborrany d'aquest document, batejat com El
decàleg de Barcelona-Palma, va ser presentat a l'acte de clausura
per Lluís Jofre, un dels coordinadors d'aquestes jornades. L'accés
universal; els continguts, també universals; la recerca;
l'aprenentatge; el coneixement; la democràcia; l'organització
social; la creació i l'art; formes de vida fruit de la barreja
entre tecnologia electrònica i biologia, i l'entorn humà; són els
punts principals sobre els que aquest decàleg crida l'atenció i
incita a reflexionar per tal de poder encarar amb totes les
garanties possibles un futur que ja és aquí. Ara el compromís és, a
partir de les observacions que facin els participants en aquestes
jornades, convertir aquest esborrany en un document que pugui
servir a tothom, ciutadans i governants, com una petita guia per
encarar els reptes que tenim per davant i d'allò que cadascú pot
fer per assolir l'objectiu essencial i bàsic de transformar la
informació en coneixement i benestar per tothom, i aprofitar,
d'aquesta manera, les oportunitats d'avanç social cap a la qualitat
de vida que proporcionen les tecnologies de la informació i de la
comunicació. Cal esperar, doncs que, en el decurs de les properes
setmanes, aquest decàleg quedi reflectit en un document, tan
definitiu com poden ser les coses avui en dia, i sigui llargament
publicitat i explicat. Ho hem de menester, els uns i els
altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.