L'anunci d'ETA de rompre la treva representa un fracàs per a tots els involucrats en el procés de pau a Euskal Herria.
ETA ha demostrat que és incapaç d'emprar altres armes que no siguin la violència i el terror per assolir els seus objectius polítics. En una Europa globalitzadora i sense fronteres, els mètodes d'ETA són d'allò més errats i miserables, i els fins que persegueix ja no es poden considerar independentistes, sinó reduccionistes de la realitat política i social basca.
PNB i EA han fracassat també a intentar conduir de manera maldestra i obscura la banda, els seus portaveus polítics i el Govern central cap a un procés de pau dialogat. Així mateix, els partits de caire estatal, i en especial PP i PSOE, han demostrat tanta fredor i desconfiança cap el procés que la ruptura sempre ha semblat inevitable. Aquesta mesquinesa en la negociació, tanmateix, és impròpia d'aquells que estan obligats a entendre altres sensibilitats que no són les seves.
Però són la societat basca i l'espanyola, per extensió, les gran derrotades del procés truncat. Exhaurit aquest camí, tothom sap que molts de perjudicis hauran de desaparèixer per recuperar la pau.
Des d'una realitat tan diferent a la basca com ho és la nostra, es fa difícil opinar sobre les solucions al conflicte. Però si alguna cosa hem après del cas irlandès és que la pau sempre és possible, i que aconseguir-la depèn de la negociació clara, les concessions generoses i de la paciència.
