Hi ha països, com el nostre, que no tenen la sort de comptar amb estructures d'Estat que tutelin la convivència i impulsin un teixit econòmic i social que sigui l'armadura del progrés i la cohesió. En aquests casos, la identitat i l'autoestima mencaben i els pobles es dilueixen si la civilitat no emprèn un tasca substitutòria dels poders públics. L'existència d'aquest diari, amb el conjunt d'aportacions laterals com l'Enciclopèdia de Mallorca, és un exemple d'iniciativa privada ciutadana que arrisca recursos en empreses econòmicament discutibles, amb l'exclusiva finalitat de dotar-nos d'una eina que és normal en totes les cultures tutelades per un Estat. Només el patriotisme i l'astúcia financera poden fer viables aventures que neixen desprotegides. Aquestes empreses, aquestes iniciatives, sempre són necessàries i mai no són sobreres en situacions d'indigència nacional com la que patim. Sense la seva aportació a la col·lectivitat ja hauríem renunciat a recobrar la dignitat i la normalitat. En aquest reduït cercle de civilitat responsable i nacionalment compromesa hi ha pocs individus i poques institucions, i el pes que els cau damunt és, per consegüent, immens. Per això, reconforta albirar la incorporació de nous elements a la militància de fer país. I els indicis són que la primera Caixa d'Estalvis d'aquestes illes té la voluntat d'incorporar-s'hi. Sa Nostra s'havia convertit, en aquests darrers anys, en un banc més, indistingible de qualsevol altre en tot allò que corresponia al negoci bancari. Sense cap especial accent en el foment del teixit productiu propi de les illes i amb una certa tendència a imitar la gran banca en tot allò que fes referència a inversions exòtiques i arriscades. Sa Nostra era una Caixa del país només pequè així ho volien la immensa majoria d'impositors d'aquí, per bé que mirava de pal·liar alguns dèficits amb l'actuació de l'Obra Social i Cultural. Però la gestió pròpia de la seva activitat principal difícilment es podia interpretar com a identificada amb els ciutadans que, justament, li proporcionaven els recursos. Ara, l'accés a la Presidència de Miquel Capellà sembla que tendrà una transcendència que arribarà més enllà del seu ingrés en el món dels VIP. Sembla que les coses poden canviar i que podem confiar en una reorientació de cap al país, de cap al futur, que és Europa, i de cap a una assumpció de responsabilitats patriòtiques. És imprescindible, però, que si és aquesta la sensibilitat de la nova Presidència, arribi amb claredat als ciutadans, perquè l'únic avantatge que té Sa Nostra respecte de la resta de la banca és que és nostra. Només així, en bé del país, per orgull nacional i per pròpia conveniència, molts renunciarem a la nostra natural inclinació a cercar les millors ofertes de la banca forana. Sa Nostra s'ha de definir clarament com una institució solvent que, amb una gestió rigorosa i vigorosa, administri els nostres cabals de manera que faci compatible l'obtenció de beneficis amb l'impuls a la nostra economia. I que dediqui aquests beneficis al foment de la nostra llengua i de la nostra cultura, i a l'eliminació de situacions de misèria i de marginació. Només així ens ajudarà a no perdre la poca estima que sentim per nosaltres mateixos. Aquest projecte no és fàcil i exigeix sacrificis per part de tots: impositors i clients que li facin confiança sense desertar davant les petites dificultats, treballadors que exigeixin un tracte i una remuneració dignes, però que també comparteixin sense reserves els objectius de la institució i li facin costat amb entusiasme, i, sobretot, gestors que no es moguin dins el negoci bancari sense tenir present, sempre present, que allò que importa de veres és fer anar envant el país.