El Parlament cap per avall

Com deia un espectador del Plenari de la setmana passada, el senyor Morales té un aspecte molt institucional. Estaria bé que els seus actes es corresponguessin amb el seu aspecte. El pacte del qual forma part el partit del senyor Morales no hauria de caure en la temptació de fer valer com a única raó de l'actuació parlamentària la piconadora dels 31 vots. Si hi ha "i n'hi ha" ganes de fer-ho, li correspon a Morales evitar-ho. Les actituds xulesques i prepotents que tant agradaven al sentor Matas quan era president, han de brillar ara per la seva absència. Per aquí és, entre d'altres qüestions, per on s'ha de notar més el canvi. Ara fa 22 anys, per ser exactes la nit del 28 d'octubre de 1977, el sentor Maximilià Morales, com a representant d'UCD, va fer xantatge a la comissió organitzadora de la Diada per l'Estatut que se celebraria l'endemà, en el sentit que o bé rebaixaven els plantejaments reivindicatius, massa nacionalistes i esquerrans, o el seu partit intentaria rebentar per tots els mitjans la Diada per l'Estatut. Els organitzadors, bona part dels quals eren i segueixen sent avui nacionalistes, no tingueren més remei que caure de genollons davant Morales i UCD. Més de dues dècades després, el sentor Morales és tan nacionalista com aquells que aleshores humilià, i costat a costat, i amb d'altres, han fet fora dels governs balears, insulars i de la presidència del Parlament la dreta. La dreta que el senyor Morales representava el 1977 podia permetre's tot tipus de prepotència, les mateixes que fins fa dos dies tant li agradava mostrar al sentor Matas. El pacte pel qual el senyor Morales avui presideix el Parlament no pot, de cap manera, assemblar-se ni remotament a la prepotència dela dreta. Seria el principi de la fi.