Si un resum es pot fer del passat debat de política general és que el Parlament balear està cap per avall. Ningú no és al seu lloc, ningú no sap què ha de fer... Tothom segueix fent allò a què estava acostumat fins ara: Matas fent com si fos president, Antich com si encara no ho fos i s'hagués de preocupar d'erosionar Matas; Sampol i Grosske fent de portaveus dels respectius grups que intervenen per contestar al president, que se suposa que ha parlat en nom seu, com a membres del Govern que són... i en fi, el món a l'inrevés. Cada grup i cada autoritat institucional hauria de prendre consciència d'on és i del que li pertoca fer. Començant pel president del Parlament, i la resta de membres de la Mesa. És del tot impresentable, i democràticament deplorable, que el PP hagi de fer front a tota la resta de grups en les condicions en què ho va haver de fer la setmana passada... Per ventura és molt reglamentària aquesta forma d'intentar anorrear l'únic grup opositor, el PP, però és una vergonya. El president, Maximilià Morales, hauria d'actuar amb més de sentit institucional: qui ha de controlar és l'oposició al Govern, no el Govern a l'oposició. El president hauria d'interpretar el reglament si no en benefici del grup més feble, que és el conservador, almanco sí de manera que no se'l perjudiqui. El diputat, i ex-president de la Cambra, Joan Huguet, es queixava amb tota la raó per l'actitud del president.
Com deia un espectador del Plenari de la setmana passada, el senyor Morales té un aspecte molt institucional. Estaria bé que els seus actes es corresponguessin amb el seu aspecte. El pacte del qual forma part el partit del senyor Morales no hauria de caure en la temptació de fer valer com a única raó de l'actuació parlamentària la piconadora dels 31 vots. Si hi ha "i n'hi ha" ganes de fer-ho, li correspon a Morales evitar-ho. Les actituds xulesques i prepotents que tant agradaven al sentor Matas quan era president, han de brillar ara per la seva absència. Per aquí és, entre d'altres qüestions, per on s'ha de notar més el canvi. Ara fa 22 anys, per ser exactes la nit del 28 d'octubre de 1977, el sentor Maximilià Morales, com a representant d'UCD, va fer xantatge a la comissió organitzadora de la Diada per l'Estatut que se celebraria l'endemà, en el sentit que o bé rebaixaven els plantejaments reivindicatius, massa nacionalistes i esquerrans, o el seu partit intentaria rebentar per tots els mitjans la Diada per l'Estatut. Els organitzadors, bona part dels quals eren i segueixen sent avui nacionalistes, no tingueren més remei que caure de genollons davant Morales i UCD. Més de dues dècades després, el sentor Morales és tan nacionalista com aquells que aleshores humilià, i costat a costat, i amb d'altres, han fet fora dels governs balears, insulars i de la presidència del Parlament la dreta. La dreta que el senyor Morales representava el 1977 podia permetre's tot tipus de prepotència, les mateixes que fins fa dos dies tant li agradava mostrar al sentor Matas. El pacte pel qual el senyor Morales avui presideix el Parlament no pot, de cap manera, assemblar-se ni remotament a la prepotència dela dreta. Seria el principi de la fi.
