Errata és un d'aquests plurals cultes que es donen en anglès,
presos directament del llatí, el qual podem traduir com «conjunt
d'errors, llista o relació d'errates». Crida l'atenció que George
Steiner hagi titulat la seva recent autobiografia intel·lectual com
Errata. An examined life, o Errata. Una vida a examen en la
brillant i consistent versió catalana que acaben d'oferir-nos
Albert Mestres i l'editorial Proa a la col·lecció La mirada
literària. Un títol que no sols revela la modèstia "provocadora,
sens dubte" de l'autor ans també suscita la sospita que tota
biografia intel·lectual té molt de repertori d'intents i proves,
d'excursus i exploracions, multiplicitat d'intuïcions i
experiències que, certament "si va a dir ver", mai no poden ser
tots exitosos i que, per tant, necessàriament comporten una
determinada proporció d'errors i marrades. Naturalment, hi ha
intel·lectuals tifuts que, això, ho amaguen. Però, per sort, n'hi
ha d'altres, de més descarats i més honestos, que no tenen
inconvenient a reconèixer-ho. Steiner, per descomptat, pertany al
segon grup i, encara que no fos més que per això, ja mereixeria la
pena llegir aquest llibre, que ve totalment en contra de la
proverbial autocomplaença noucentista. Cal tenir ben present que,
al cap i a la fi, la missió principal de l'intel·lectual és més la
de qüestionar que no la de subministrar-nos teringues d'eventuals
certituds. El nostre autor propugna, com reconeix explícitament, la
perplexitat, que és una forma de mantenir-se espavilat.
George Steiner va néixer el 1929 a París, fill d'un advocat jueu
que havia aconseguit una posició professional envejable al si del
Banc Central Austríac però que va haver de deixar Viena el 1924 a
causa de la pujada de l'antisemitisme que va donar lloc al nazisme.
Curiosament, aquest especialista en dret financer va inculcar al
seu fill des dels primers anys la vocació de professor de lletres o
d'exegeta de les exigències dels clàssics envers els lectors, en el
benentès que són els textos clàssics els qui ens llegeixen i
interpreten a nosaltres i no viceversa. El vast bagatge cultural
del judaisme centreeuropeu emancipat i el trilingüisme que va rebre
de la seva família i de les circumstàncies (la marea nazi va fer
que, ben aviat, de París haguessin de passar a Nova York) foren,
sens dubte, els fets més decisius de la seva formació.
Un dels «errors» dels quals es confessaria el nostre autor seria
la manca d'especialització i haver conreat tant la filosofia del
llenguatge com la literatura grega antiga, la novel·la russa i la
crítica literària a les pàgines del New Yorker. També el de no
haver après l'hebreu, com el de no haver continuat practicant el
dibuix; «la mà diu veritats i alegries que la llengua no pot dir»,
escriu memorablement i punyent.
És impossible reflectir en l'espai que disposam tota la
universalitat dels plantejaments de George Steiner: l'impacte de
l'Holocaust o de la Shoah; l'horror o els horrors d'aquest segle de
la megamort, amb al·lusions també a les víctimes de l'stalinisme i
de la revolució cultural xinesa, les massacres armènies, el sadisme
de Pol Pot, el genocidi de Rwanda, etc.; la responsabilitat de la
condició jueva («Quan engendra un fill, un jueu sap que pot estar
donant a aquest fill una herència de terror, d'un destí sàdic»); la
problemàtica religiosa sempre present, des d'una àmplia perspectiva
filosòfica; la impossibilitat de justificar racionalment el fet
musical; les potencialitats extraordinàries que determinats temps
verbals "subjuntius, condicionals, optatius" ens donen per a poder
contraposar el que hauria de ser amb el que és; les conseqüències
del mite de Babel, present pràcticament en totes les cultures;
l'anàlisi de les potencialitats de la condició poliglota en
escriptors com Milton, Joseph Conrad, Nabokov, Beckett i Joseph
Brodsky; les implicacions del plantejament hermenèutic; etc.,
etc.
No vull acabar sense esmentar el capítol novè, dedicat a
recordar els seus mestres. Hi desfilen figures senyeres, més aviat
desconegudes entre nosaltres, com Jean Boorsch, Ernest Sirluck,
Richard McKeon, Allen Tate, Humphry House, R.P. Blackmur, Gershom
Scholem, Donald MacKinnon, Alexis Philonenko i fins i tot el
pensador catòlic francès Pierre Boutang, a despit de ser l'autor
d'alguns pamflets antijueus (!). El testimoni que ens dóna de la
seva gratitud i amistat és inoblidable.
Errata. Una vida a examen no excedeix gaire de les dues-centes
pàgines. Però la seva riquesa de plantejaments i perspectives és
realment excepcional. Cal arromangar-se i llegir aquest llibre.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.