Removent l'aigua una mica

Sobtadament, un impuls imprevist i aclaparador ens féu aturar tot just al davant d'un comerç que duia per nom: «INMOBILIARIA» "en castellà, naturalment.

Començaren a observar, els nostres ulls d'òliba, les OFERTES "si allò eren les ofertes com devien ser els pisos cars!" dels habitatges que s'exhibien en aquell mostrador.

Som joves "el meu esperit i jo", joves plens d'inquietuds, plens de força, plens d'un optimisme militant que ens dóna forces per mirar el futur amb ganes de menjar-nos-el. Tanmateix, aquesta energia s'apaga sense remei, es torna calmosa, s'esmorteix cada cop que observam la FORTUNA que costa un habiatge digne.

Som lluitadors "les meves idees i jo", lluitadors que creim que la vertadera força la posseeix aquell que és fort en esperit. Emperò davant de les «INMOBILIARIAS» "en castellà, naturalmentent" ens sentim Bernadets enfront d'un drac de set caps que treu foc pels queixals i pega uns brúfols que fan arrissar els cabells.

Sempre sol vèncer, en Bernadet, els entrebancs de la vida. Nosaltres, així mateix sabem que la vida real no és talment un conte de fades que més o manco guarda per als protagonistes un final alliberador.

Som mestres "la meva il·lusió i jo", mestres nous de trinca, mestres de nova generació i fills de la classe obrera "sobretot" que exigim un esforç "no almoina" per part de les autoritats competents perquè ens ajudin "els joves a aconseguir llocs on viure dignes a preus dignes.