Les eleccions catalanes aquí

TW
0

Les eleccions catalanes tenen un considerable interès polític a Balears. El més evident de tots és la relació institucional bilateral. Hores d'ara pareix que tant si guanya Pujol com si ho fa Maragall, les bones vibracions estan assegurades. Clar que a l'hora de concretar-se aquestes bones vibracions, no serà el mateix segons qui governi la Generalitat. Si Maragall és el nou president català, sobretot si ho fes amb el suport d'ERC, la concreció de la col·laboració podria ser ràpida, molt intensa i de llarga durada. Si, pel contrari, el guanyador és el conservadorisme pujolià, el més probable és que tot quedi amb els tradicionals focs d'artifici als quals són tan aficionats els de CiU en les seves relacions amb Balears. Res no massa diferent del que ha passat fins ara, tot i que és de suposar que almanco en matèria lingüística i cultural es podria arribar a acords menors els quals, això sí, sempre seran més del que ha existit fins ara. El que és segur és que si Pujol és el nou president es produirà el desvirgament sentimental del nacionalisme balear, que s'adonarà que el desitjat front nacionalista català i balear és senzillament impossible, perquè els dos nacionalismes no són complementaris sinó competidors ja que responen a interessos contraris. Uns governen amb l'esquerra a Balears i contra Aznar, i els altres amb la dreta a Catalunya i a favor d'Aznar. Com que el més probable és que si Pujol governa seguesqui necessitant dels seus aliat del PP, les divergències podrien fer-se de cada vegada més ostensibles. Respecte a aquests desencontres entre nacionalistes principatins i illencs també hi ha una altra consideració a fer, com és que si guanyàs Pujol segur que si pogués influir d'alguna manera en la hipotètica coalició nacionalista entre PSM i UM ho faria intentant rebentar aquesta operació, perquè és evident que no l'interessa que els nacionalistes balears poguessin llevar-li un diputat als seus aliats del PP. Clar, que en aquest cas la intervenció pujoliana no serà necessària, perquè la coalició no té gaires possibilitats ni de posar-se a discussió entre els protagonistes.

Una altra possibilitat d'influència a la política illenca vendria determinada per la possible victòria de Maragall en relació a Antich. Si així fos, Francesc Antich es veuria molt més reforçat de cara a l'esterior, ja que el duet nacionalero del PSOE podria tenir una influència considerable i ajudar-se mútuament davant les envestides de la caverna jacobina del socialisme mesetari. Al contrari, siguanya Pujol, Antich es trobaria més tot sol i només li quedaria l'esperança que el PP guanyàs les generals, perquè així ell seguiria essent un referent de poder pel socialisme, mentre que si el PSOE governàs les possibilitats de conflicte amb Madrid, sense Maragall, serien molt més altes.

Finalment, si ERC tengués un bon resultat no és descartable que el partit de Carod posi en marxa alguna operació de refundació a Balears. Possiblement intentant reconduir l'actual ERC, amb el lideratge de Bernat Joan, que ha resultat ser una gran i positiva sorpresa, cap a unes noves sigles amb reminiscències del passat del nacionalisme i del republicanisme balear, posant les bases així d'un partit que si bé fos molt minoritari en principi podria anar menjant a poc a poc espais locals de l'esquerra i del nacionalisme més radical avui sense una opció política.