Les millors bajanades del 2000

Però, afortunadament, al costat d'aquests clams tecnològics i religiosos que anuncien l'Armageddon, no falten els que, amb un elogiable sentit de l'humor, es dediquen a arreplegar els dois que els uns i els altres van deixant caure tot intentant explicar l'inexplicable. Entre aquests que mostren el seu sentit de l'humor vull destacar avui els autors d'una pàgina web dedicada a glorificar el guanyador d'un concurs mensual ben interessant: el que premia la cosa més estúpida que s'hagi dit o escrit durant aquell mes sobre l'efecte 2000 i en qualsevol de les seves variants. A més de la premiada cada mes, la web mostra també aquelles bajanades que han merescut l'alt honor de ser nominades. Vet aquí alguna d'aquestes perles.

Tot i que pràcticament totes es refereixen al problema informàtic, n'hi ha una que ocupa un lloc ben preferent que prové d'un alt càrrec del Vaticà i que escampa les pors mil·lenaristes tot donant, una vegada més, la culpa a l'error de quatre anys que va fer Dionís ja que, comptat i debatut, el canvi de mil·lenni va ser el 1996 i, tanmateix, no va passar res. Però, a mi m'encanta particularment la guanyadora del mes passat, que atribueix a un senador republicà de Texas l'afirmació, feta durant una reunió d'un comitè del Senat americà, que «El que més coratge em dóna és que a l'any 1000 també havien canviat els quatre dígits i no hi ha cap evidència que hi hagués cap desastre econòmic. I el mateix podem dir del mil·lenni anterior quan les coses varen començar a marxar i tampoc no hi ha cap evidència de caos o desastre econòmic. Bé, si ells ho varen poder fer, nosaltres també hem de poder, dic jo». Sembla que, probablement, el senador feia una broma, però que per estar"ne segurs, no hauria estat gens sobrer poder"li veure la cara.

La llista és ben generosa, en aquesta no falta la pregunta i resposta simultània del vicepresident Gore en afirmar: «Com pot arribar a ser un problema seriós això del 2000 en el país d'Intel i Microsoft?» Tampoc no hi falta la nota mediterrània, a càrrec del responsable d'una entitat financera catalana que va afirmar, ni més ni manco que en el Wall Street Journal, que per aquí les coses van sempre igual, res no està arreglat fins el darrer moment, però que tot acaba per funcionar just a temps i això del 2000 no en serà una excepció. Les enquestes de carrer que també acostumen a donar molt de si, han permès a un ciutadà americà demostrar que tenia molt clar on és el centre de l'univers i qui és el responsable de tot aquest enrenou «Que si estic preparat per al 2000? Ja ho crec! Jo serè a l'estranger pel canvi d'any i, per consegüent, no m'afectarà gens ni una mica».

La majoria d'aquestes afirmacions estan extretes d'aquests documentals"verité que són tan del gust americà per explicar tota classe d'històries en tota classe de mitjans de comunicació. Un exemple profund vendria donat pel propietari d'una armeria de Dallas que, davant la consideració si era recomanable o no tenir una pistola per esperar el 2000 segur, va afirmar que «no crec que passi res d'especial, però no faig comptes estar"me així com així, amb els calçons baixos esperant que algú em pegui un tro allà!» O l'optimista que afirma: «Efecte 2000 m'has dit? Podria ser molt pitjor si haguéssim d'arreglar aquest problema sense ordinadors!» No puc acabar, sense esmentar l'expert en assegurances que està convençut que no paga la pena gastar milions i milions de dòlars per evitar una pèrdua que es pot evitar simplement desendollant els ordinadors. Altres coses aniria molt bé que es poguessin desendollar, més enllà i fins i tot abans, del canvi de mil·lenni.