Carta oberta al PSM

Segons les informacions que hi ha al respecte, a un sector molt important de la direcció del PSM li preocupa el fet que la coalició amb UM sigui una aventura política massa arriscada, argumentant que el PSM podria perdre part del seu electorat d'esquerres i sortir-ne tocat d'aquesta aliança (encara que a ningú no se li pot escapar el pes que tenen aquí les afinitats personals). Al meu entendre, aquesta intenció (molt conservadora) de salvaguardar la independència del projecte polític del PSM constitueix una fuita cap endavant que probablement sí conduirà a una davallada electoral notòria, a més hi ha altres arguments "deixant de banda la consideració electoralista favor de la coalició PSM-UM. Quina és la perspectiva si al final no fructifica l'entesa nacionalista? En primer lloc s'ha de considerar que el PSM navegarà entre les figures polítiques d'en Francesc Antich i na Maria Antònia Munar, que per poc bé que vagi el govern de progrés capitalitzaran bona part dels mèrits. Ja sabiem que na Maria Antònia Munar era un valor polític a l'alça, però ben segur que n'Antich "fa sis mesos, un desconegut pels ciutadans" serà tot un referent per a bona part de la societat, en definitiva, els votants del pacte. És més que probable que gent que no va votar PSIB (recordem el «carisma» d'anteriors candidats socialistes...) ho faci en el futur, i fins i tot que n'Antich arrossegui part del vot nacionalista. En definitiva, el PSM no hauria de passar tanta pena de perdre vots per l'esquerra (avui en dia els vots es guanyen pel centre!), el problema pot esser perdre vots nacionalistes (els menys nacionalistes poden votar n'Antich).

L'arternativa que passa per la coalició amb UM, i una futura major col·laboració dels dos partits, deixaria ben clar el mapa polític; una opció nacionalista homogènia (PSM -UM) i el PSIB/PP (ara per ara, amb el PSIB l'entesa és molt més natural), que probablement sempre els necessitaran per pactes de govern. A més a més, el fet de «centrar» el nacionalisme apropant-se a UM, i considerant que el missatge nacionalista tendeix a arrelar cada vegada més, no fa gens descartable que el projecte comú amb UM arrosegui en el futur votants descontents dels dos principals partits estatals (i la unió amb UM no és intranscendent: qui més qui manco coneix gent que ha fet el canvi PP per PSM, però molts més que encara no s'atreveixen, ben segur que UM facilitaria el trasvasament...). En definitiva, sembla molt més probable que el PSM pesi més políticament com a opció PSM-UM que entestant"se en la seva línia de mantenir la preuada independència, que els pot deixar emparedats pels seus actuals socis de govern. Però, per damunt tot, està la consideració de país i de projecte polític. S'ha de reconèixer que el PSM va encertar plenament a l'hora de «planta» les negociacions del pacte (era inadmissible un govern del Consell sense la pedra angular del mallorquinisme polític, que a més a més va dur endavant el gruix de les decisions políticament més rellevants de la legislatura anterior). Però, considerant la rectificació d'UM i les seves darreres manifestacions "gens tèbies" en matèria de projecte de país i autogovern, és incomprensible la indecisió que està travessant ara el PSM. El país demana sumar forces, les diferncies es minimitzen amb diàleg i, sobretot, voluntat si el que ens mou ho compensa. Per tant, pens que és equivocat subratllar, i sobredimensionar, les diferències de línia política amb UM. El país mereix que qui tant ha fet fins ara tengui el seny de veure, més que les diferències, les interseccions que hi ha entre les dues formacions "al capdavall, el bessó del mallorquinisme polític" per tal de sumar esforços i constitur"se en una eina política molt més sòlida per afrontar la ingent tasca que tenim per davant. Qui pot defugir aquest repte d'entesa si hi ha tant en joc pel país?