El catecisme i la pena de mort

L'Església acaba de superar les opinions que li aconsellaven condemnar, de manera taxativa, la pena de mort en la darrera versió del catecisme. La referència que s'hi fa és força ambigua, perquè ni els creients ni els no creients no són partidaris, ara per ara, de pelar els reus. És evident que els ideòlegs del Vaticà no volen que el món els acusi de tenir matera. Aposta, cal suposar que els redactors del catecisme han hagut de filar molt prim per a trobar les paraules justes que poguessin vèncer les reticències dels clergues sud-americans i dels catòlics progressistes, però finalment s'han sortit amb la seva i el catecisme preveu la possibilitat d'aplicar la pena de mort en aquells casos, això sí!, que sigui estrictament necessari. L'interrogant rau en el fet de saber quan és estrictament necessari. I la resposta la donarà, fatalment, cada govern d'acord amb les seves conveniències. Per descomptat els negres i els portorriquenys que, als Estats Units, es troben condemnats a la cadira elèctrica o la injecció letal, poden perdre qualsevol esperança de revisió de la seva condemna. Els faran desaparèixer qualsevol dia. Els ianquis no són racistes, però únicament fregeixen els pobres. Ara mateix, el govern Clinton mou totes les seves influències perquè els oncòlegs de les més prestigioses clíniques americanes puguin aturar el càncer que rosega les entranyes de Teodor Obiang, un assassí en sèrie. És clar que Obiang governa a Guinea Equatorial, i allí hi ha molts d'interessos americans que depenen de la seva bona salut. Tant que si envia una camionada de cocos al tot poderós cardenal de Nova York, és molt possible que aquest pregui a Déu per la salvació de la seva ànima. En realitat, la picaresca domina el món i sols són condemnats a mort aquells que no poden comprar el dret a viure amb diners o cocos. Això no ho diu el catecisme, és clar, ho diu l'experiència vital. L'Església no empra un llenguatge tan barroer com el meu, però tanmateix, aquest, i no altre, és l'esperit que traspua el catecisme. El catecisme especifica que la pena de mort únicament s'ha d'aplicar en determinats casos, i és evident que tots els assassinats que s'atribueixen a Obiang no són condemnables per l'Església. Tampoc no n'hem de fer un gra massa. Els humans ens regim per lleis humanes "és a dir, esgarrades", i la culpabilitat real de l'un o de l'altre la dictaminarà, finalment, Déu. D'altra banda, mai no plou a gust de tothom. Al temps que bona part dels catòlics d'arreu del món se senten avergonyits pel pensament ultramuntà de la Santa Mare Església, el general Pinochet respira alleugerit a la seva presó daurada de Londres. El catecisme pot ennoblir les seves mans, xopes de sang. Darrerament s'havia sentit culpable de la mort de milers i milers de xilens, però és evident que si va ordenar o tolerar el seu ajusticiament, ho va fer a l'empara d'aquesta necessitat estricta de matar que consideren els filòsofs de l'Església. Fet i fet, Wojtila mai no ha condemnat l'actuació del general en aquell cop d'estat que va enderrocar el president Allende i va anorrear les llibertats del poble xilè. Tampoc no ha fet saber a Clinton la necessitat que té, en nom de Déu, de destruir els estris de mort de les presons i que constitueixen el sistema més valuós de mantenir l'ordre social als Estats Units. A l'Europa humanista el fet que l'Església no hagi condemnat taxativament la pena de mort ha causat estupor. I potser la gent se sorprèn sense motiu. Peguem una ullada cap enrere i ens adonarem de la realitat. Encara que el seu missatge sigui d'amor i de vida, l'Església és l'exèrcit del món que més víctimes ha causat al llarg de la història.