Sí, però...

La societat ens ha dotat d'unes eines que, sense dubte, ens permeten treballar més, més ràpid i millor, a vegades a un ritme tal que determinades solucions a problemes molt concrets arriben abans que haguem pogut analitzar el seu origen. La revisió de les pensions o l'impost turístic en són un clar exemple. Vull dir amb això que parlam de pujar les pensions per resoldre les mancances d'aquells que no poden arribar a final de mes amb menys de 45.000 pessetes o de recaptar un impost turístic per fer una política efectiva de protecció del territori i dotació de serveis quan encara no hem reflexionat sobre el vertader problema de fons que arrossegam de manera històrica: la nostra balança fiscal, el dèficit fiscal de les Balears amb el govern de l'Estat. La necessitat de pujar les pensions i la falta de doblers amb els que poder treballar en la defensa del medi ambient són dos indicadors de les necessitats econòmiques d'aquesta comunitat que ben bé es podrien resoldre amb una justa balança fiscal. Estam davant un cas de vertadera espoliació per part de l'Estat a comunitats com Catalunya o les Balears, així ho demostra un recent estudi realitzat per les universitats de Barcelona i Saragossa que parla d'una balança fiscal de més de 150.000 milions a favor dels comptes de l'Estat, xifra equivalent a tot el pressupost anual del Govern de les Illes. Som víctimes d'un «pillatge» de mans del govern de Madrid. Aquesta injusta balança fiscal no es justifica tant en el fet que es paguin més doblers a l'Estat dels que després s'inverteixen en serveis i prestacions per als ciutadans de les Illes, aquest és el principi de la solidaritat, sinó més aviat en la desproporció de les xifres i les comparacions amb altres comunitats ja que les Illes no disposen de determinats serveis dels que sí en gaudeixen altres. En definitiva, l'augment de les pensions, inqüestionable des del propi sentit comú, o la defensa del medi ambient, de la qual tothom en parla com a cosa seva, són aspectes que quan els assumim el cas d'asumir-los des de les Balears amb l'actual sistema de finançament, no feim res més que agreujar la situació i descompensar més encara la balança fiscal. Per tant, la solució passa només per la descentralització, per una presa de consciència col·lectiva dels ciutadans d'aquesta comunitat que reforci el nostre autogovern i la capacitat de negociar amb el Govern de l'Estat uns recursos econòmics més justs que permetin un nivell de serveis públics més digne. Cal demanar, per tant, un augment de les pensions no contributives emperò a qui en té les competències, això és: Madrid, i si no, exigir que transfereixi la Seguretat Social a les Balears perquè sigui el Govern de les Illes qui dugui a terme l'augment de les pensions. I tres quarts del mateix amb l'ecotaxa, que sigui el Govern de l'Estat qui deixi a les Balears paticipar dels imposts, que es compensi la balança fiscal i després es podran dur a terme des del govern autonòmic polítiques decidides de protecció del territori i defensa del medi ambient. Però no per això, el Govern de les Illes Balears defugirà els seus compromisos amb els pensionistes o amb la protecció del medi ambient. No hem de perdre de vista que hem de seguir lluitant per resoldre el vell contenciós que tenim amb l'Estat: un dèficit de capacitat de decisió. Hem de menester més autogovern i reinvertir una part més gran dels recursos econòmics que generam.