El Ducat de Sado-Palma

A Palma teníem un solar a devora la plaça Espanya on hi havia les estacions del tren d'Inca i la dels autobusos de línia amb la part forana. Era una localització deplorablement lògica i natural: còmoda per als clients i no excessivament emprenyosa per al trànsit, que és molt dens en aquella zona. Els usuaris arribaven o embarcaven al mateix centre de la ciutat, i els autobusos podien aparcar en un lloc prou espaiós. A una ciutat sense les inclinacions psicopolítiques que tenim a Palma s'hagués intentat embellir els buits deixats per les dues estacions, de manera que el conjunt quedàs ressaltat estèticament, però sense perdre la seva anodina funcionalitat. Però aquestes favades als palmesans no ens van. A nosaltres ens va la marxa dura. Som masoquistes. I què? Per això tenim els nostres Amos i Dòmines que ens governen. Gràcies a Déu que fan tan bé la seva feina que tot d'una varen detectar que era una temeritat permetre la persistència d'un servei que funcionava asquerosament bé i amb una localització repugnantment adequada. Així que els nostres castigadors, per això els pagam, posaren fil a l'agulla. Objectiu? Que tota aquesta generació que usa el tren i els aubotusos, i de passada també els veïnats, puguin gaudir de la seva justa i desitjada ració de disciplina anglesa. Decidiren que l'estació del tren es traslladaria molt més lluny. Els usuaris, d'aquesta manera, a l'estiu arribaran allà on els deixa ara el tren ben suats; i a l'hivern ben morts de fred i, si hi ha sort i plou, ben remullats. Els clients dels autobusos, mentrestant, tampoc no es podran queixar ja que se'ls ha disseminat pels voltants, en parades sense cap mena d'infraestructura d'estació que els fa gaudir, quina enveja, d'unes cocs incòmodes, de la pluja, del fred, del sol i d'una legió de carteristes que els fan més amena l'espera. Els veïnats, sortats que són, també se'n beneficien amb l'espectacle sempre tan divertit dels embussos que es creen en aquests carrers, incapaços d'acollir les parades que acullen, i que els asseguren l'emoció d'una alta probabilitat d'accident de trànsit, atesa la caòtica circulació dels vehicles. I què fer amb el solar que quedava buit? Cap problema. En lloc de les estacions, que l'únic que fan és fer massa fàcil la vida, hi pensaren fer un gabinet sado-maso a l'aire lliure. Dit i fet. Naixia el Parc de Ses Estacions. Com és preceptiu, durant l'estiu s'hi pot gaudir d'una insolació precàncer de pell i a l'hivern ens assegura una meravellosa sessió d'esborronadora congelació. Per arrodonir-ho no es tanca els vespres. Així, els que vulguin anar-hi a fruir les excel·lències nocturnes del gabinet tenen la pràctica seguretat que els robaran i, amb una mica de sort, fins i tot en podran sortir amb una pallisseta. Fins aquí la primera fase del càstig que demanàrem. Però tranquils, que no s'ha acabat. Com que renovàrem per majoria absoluta el prec als nostres Amos i Dòmines perquè no ens abandonassin, ara ens completaran aquesta llarga i plaentera sessió. Arriba el Grec: ens penetraran fins a les capes més profundes del nostre ésser el soterrament de les Avingudes a la plaça d'Espanya. Ens obriran de mig a mig, vaja. Una obra majúscula, digna d'aquest Ducat de Sado-Palma. Un any i mig amb les Avingudes tallades i el trànsit orgasmàsticament embossat pertot arreu. Jesuset Déu Meu, quin gustet que ens faran passar. D'aquí a quatre anys, 20 regidors. Uauuuuu.