La definició que l'Alcover Moll dóna, en primer lloc, de
laberint és la de «clos amb caminals intricats, dels quals és
difícil trobar la sortida», per cert amb un exemple de Salvador
Espriu. Crec que si hi és difícil trobar la sortida, una altra
manera d'expressar la realitat del laberint és apuntar que la
circulació hi resulta difícil per erràtica, on es pot trobar el
camí sols a base de temptejos o tempteigs. Si això és així,
aleshores una altra definició perfectament vàlida seria la d'un
espai en el qual se circula o transita amb especial dificultat, o
amb gran dificultat. I si l'anterior raonament sembla correcte,
llavors podem arribar a pensar que Cavorques tal vegada s'està
convertint en un immens laberint.
La pensada no és gens tranquil·litzadora, per descomptat. El
Minotaure del qual ha escrit recentment l'historiador Miquel
Barceló, amb el qual hauria d'enfrontar-se el nou govern de la
Comunitat Autònoma, podria esser eventualment la incomunicació (en
general) o l'extraordinària dificultat del trànsit rodat i del
trànsit de les idees (en concret)? O tal vegada el Minotaure seria
el creixement desordenat?
En tot cas, deixarem per a una altra ocasió ocupar-nos de la
dificultat en l'intercanvi de les idees, gairebé gosarem dir en el
mer maneig de les idees. La veritat és que la creació i el
creixement de la Universitat no ha donat gaire llum en aquest
aspecte. Ens centrarem avui en el fenomen que tenim més a la vista
i que va creixent de dia en dia: el que costa moure's per les
nostres carreteres i autopistes. Sobretot les que abracen la badia
de Palma, diguem de Llucmajor a Andratx, i les radials més
importants, sense oblidar els embussos per a arribar al campus
universitari i el mateix endimoniat trànsit en el polígon de Son
Castelló, etc., etc. De moment, sols m'interessa subratllar el
creixent problema que pot esser intentar anar, a les vuit del
vespre, des de l'aeroport a Calvià, o viceversa. O la circulació
cap a Son Rapinya a l'hora de l'obertura dels col·legis, per a
posar un altre exemple. I, sobretot, assenyalar com aquesta
progressiva dificultat del trànsit va contribuint al creixent
empitjorament de la qualitat de vida. I això en un suposat paradís
turístic. La magnitud del Minotaure del creixement ens hauria de
fer reflexionar. I no sols als responsables del nou govern. Els
costos externs, els costos socials, de la prosperitat econòmica són
una realitat.
Els mites ens ajuden a enfrontar-nos amb les realitats més
poderoses. Considerar Cavorques com un laberint, amb el seu propi
Minotaure, no crec que ens pugui fer cap mal. Decididament, la
imatge trobada per Miquel Barceló correspon a una realitat prou
inquietant i empipadora. Perquè és una realitat que, de totes
totes, va a més.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.