Quadern de viatge (III)

Dimecres, 1.Tota la vida cercant una ocupació que no m'ocupàs i ara, finalment, quan me trob més prop de l'arribada que de la sortida, he descobert la meva més íntima i tardana vocació: assessor oral, que no es una perversió libidinosa, sinó una nova, i encara experimental, professió secreta. La podríem definir, tot i el mutisme oficial que l'envolta, com una manera de robar, sense robar i la seva missió és emetre informes invisibles, car tothom sap que la veu no es veu.

Fonts normalment ben informades en noves tecnologies m'assabenten que es tracta d'un projecte del parc telemàtic que pretén anar més enllà en les seves investigacions: la creació d'un assessor mental capaç de transmetre els informes per telepatia, amb una pulcritud sense rastre i amb l'avantatge addicional que ni l'informat no pot saber la procedència de les revelacions, fins el punt que es podria pensar que són divines. La recerca es troba en punt mort, car els assessors exigeixen cobrar les retribucions amb doblers reals i de curs tradicional i hom sap que deixen un rastre que put.

Dijous, 2.- Avança, implacablement, el desig d'alguns d'esclavitzar les llibertats individuals i de fer homogènia la gent d'aquest planeta. Amaguen, sota noms i objectius pèrfids, una intolerància que agredeix el lliure albir de les persones i planifiquen una venjança medieval amb armes químiques. Ara mateix, els fumadors són el centre de les seves ires, però la seva intenció és més sòrdida i el seu fi és anorrear la individualitat i la diferència. Quan hagin acabat amb els fumadors, no es sentiran satisfets i, segurament, posaran setge a tots aquells que no combreguin amb les seves creences o a tots aquells que no s'ajustin, físicament, als patrons que estableixin.

Divendres, 3.- Alguns individus, per estalviar-se tres minuts en un trajecte de trenta, malgasten una eternitat i, sovint, la roben als altres.