Els animals de les festes i les festes amb animals

Un any més s'ha engegat la polèmica i aquest cop amb més expectació que mai; aproximadament 2.000 persones hi eren presents. Al cap i a la fi, era un torcebraç entre un Ajuntament que vol passar per defensor de tradicions -però just segons quines- i una Conselleria que, fins al juny passat, estava mancada de credibilitat. Recordau que les autoritats competents havien prohibit aquesta mena de celebracions que, d'altra banda, havien estat denunciades reiteradament per les associacions de defensa dels animals i per altres col·lectius ecologistes.

De tot aquest enrenou estiuenc, a mi, un fet m'intranquil·litza, i és l'actitud exageradament populista de les autoritats municipals. Molt especialment del sr. batle, Antoni del Olmo, i del delegat de la batlia de Can Picafort, Fèlix Estelrich. Ells més que ningú, tenen la responsabilitat de fer complir les lleis, l'esperit de les quals afortunadament és molt per sobre les opinions i els parers que demostren a la premsa.

Jo diria que sovint en aquests casos l'eix de discussió no és el més adient. El dany que es pugui ocasionar a determinats animals, quan aquests són emprats com a objectes de diversió a festes populars, no fa al cas. Sortosament, hi ha lleis que protegeixen els animals d'accions innecessàries i cruentes. Allò que em sembla molt més rellevant és el debat que s'hauria d'establir, i no es fa, a fi de reflexionar sobre si el fet de la tradició, considerat com a tal, ha de justificar actes en què els animals són el centre actiu de festes i costums, que cada cop més esdevenen multitudinaris. Quin valor cultural té, posem per cas, que 200 bergants s'afanyin per agafar, de qualsevol manera, 300 ànneres amollades de manera no gaire primmirada en un medi artificiós, tot acompanyat de la bullícia de 2.000 persones expectants? Quin valor educatiu pot tenir? Quina sensibilitat de respecte per la natura demostra aquest fet?

Malauradament, la qüestió de la tradició sempre ha justificat molts dels nostres comportaments. I no just pel que fa als animals. La gamma d'exemples és prou àmplia: des de tallar arbres per celebrar el Nadal fin a l'ablació clitorídia practicada a certs països africans. Òbviament són dos exemples extrems. Vull dir, amb això, que el debat és del tot absurd si es planteja en termes o graus de crueltat. Si pensam en els molts exemples existents, seria força difícil separar allò que es pot considerar cruel i recriminable d'allò que és, si més no, tolerable. Seria tan utòpic com intentar esbrinar, en l'àmbit de l'avortament, quan un ésser és persona i deia de ser un cúmul de cèl·lules. Aquest no pot esser el debat.

També és incoherent discutir si una festa tradicional s'ha de prohibir, i conseqüentment suprimir de manera immediata, o bé si cal fer els ulls grossos i deixar fer. Ni una cosa ni l'altra. Ningú no pot negar que les tradicions tenen un valor més que remarcable. Si es dóna el cas que s'han d'evitar, cal fer-ho amb el consens necessari, informant i educant la gent amb el temps que faci falta. És aquí, precisament, que les autoritats municipals tenen un paper fonamental i una responsabilitat indefugible. Governar els pobles és alguna cosa més que acontentar de manera dogmàtica els seus habitants. Les declaracions de les autoritats municipals aparegudes a la premsa són pel cap baix lamentables i desencertades. Fins i tot el Sr. del Olmo ha deixat clar que en el cas que hi hagi una sanció econòmica es recorrerà i se cercaran tots els mitjans legals per evitar el seu pagament. Tot un exemple.

Curiosament, un altre factor que sovinteja en aquests tipus d'altercats és el presumpte tracte de favor que tenen els animals afectats. Així, en el nostre cas, s'organitzà posteriorment un alliberament al torrent de Son Bauló dels ànecs arreplegats. Una veritable «lliçó ecològica» per als qui gosen criticar la festa i un disbarat «biològicament perfecte» per acabar d'eutrofitzar el torrent, ja que no estam parlant de mitja dotzena d'ànecs.

En definitiva, d'aquest esdevenimet singular sols destacaria l'actuació de la novella Conselleria d'Agricultura, que lluny de fer un espectacle gratuït, aturant per llei aquest acte, ha sabut mostrar una actitud assossegada i ferma alhora.