El diumenge proppassat es realitzà a Can Picafort la tradicional
amollada d'ànneres. Les embarcacions alliberaren prop de 300
ànneres davant els mitjans informatius i de cara als 200-300
nedadors inquiets que esperaven impacients. I tot això en presència
dels inspectors d'Agricultura, ostensiblement escortats per la
Guàrdia Civil, que aixecaren acta de denúncia de l'organització de
la festa.
Un any més s'ha engegat la polèmica i aquest cop amb més
expectació que mai; aproximadament 2.000 persones hi eren presents.
Al cap i a la fi, era un torcebraç entre un Ajuntament que vol
passar per defensor de tradicions -però just segons quines- i una
Conselleria que, fins al juny passat, estava mancada de
credibilitat. Recordau que les autoritats competents havien
prohibit aquesta mena de celebracions que, d'altra banda, havien
estat denunciades reiteradament per les associacions de defensa
dels animals i per altres col·lectius ecologistes.
De tot aquest enrenou estiuenc, a mi, un fet m'intranquil·litza,
i és l'actitud exageradament populista de les autoritats
municipals. Molt especialment del sr. batle, Antoni del Olmo, i del
delegat de la batlia de Can Picafort, Fèlix Estelrich. Ells més que
ningú, tenen la responsabilitat de fer complir les lleis, l'esperit
de les quals afortunadament és molt per sobre les opinions i els
parers que demostren a la premsa.
Jo diria que sovint en aquests casos l'eix de discussió no és el
més adient. El dany que es pugui ocasionar a determinats animals,
quan aquests són emprats com a objectes de diversió a festes
populars, no fa al cas. Sortosament, hi ha lleis que protegeixen
els animals d'accions innecessàries i cruentes. Allò que em sembla
molt més rellevant és el debat que s'hauria d'establir, i no es fa,
a fi de reflexionar sobre si el fet de la tradició, considerat com
a tal, ha de justificar actes en què els animals són el centre
actiu de festes i costums, que cada cop més esdevenen
multitudinaris. Quin valor cultural té, posem per cas, que 200
bergants s'afanyin per agafar, de qualsevol manera, 300 ànneres
amollades de manera no gaire primmirada en un medi artificiós, tot
acompanyat de la bullícia de 2.000 persones expectants? Quin valor
educatiu pot tenir? Quina sensibilitat de respecte per la natura
demostra aquest fet?
Malauradament, la qüestió de la tradició sempre ha justificat
molts dels nostres comportaments. I no just pel que fa als animals.
La gamma d'exemples és prou àmplia: des de tallar arbres per
celebrar el Nadal fin a l'ablació clitorídia practicada a certs
països africans. Òbviament són dos exemples extrems. Vull dir, amb
això, que el debat és del tot absurd si es planteja en termes o
graus de crueltat. Si pensam en els molts exemples existents, seria
força difícil separar allò que es pot considerar cruel i
recriminable d'allò que és, si més no, tolerable. Seria tan utòpic
com intentar esbrinar, en l'àmbit de l'avortament, quan un ésser és
persona i deia de ser un cúmul de cèl·lules. Aquest no pot esser el
debat.
També és incoherent discutir si una festa tradicional s'ha de
prohibir, i conseqüentment suprimir de manera immediata, o bé si
cal fer els ulls grossos i deixar fer. Ni una cosa ni l'altra.
Ningú no pot negar que les tradicions tenen un valor més que
remarcable. Si es dóna el cas que s'han d'evitar, cal fer-ho amb el
consens necessari, informant i educant la gent amb el temps que
faci falta. És aquí, precisament, que les autoritats municipals
tenen un paper fonamental i una responsabilitat indefugible.
Governar els pobles és alguna cosa més que acontentar de manera
dogmàtica els seus habitants. Les declaracions de les autoritats
municipals aparegudes a la premsa són pel cap baix lamentables i
desencertades. Fins i tot el Sr. del Olmo ha deixat clar que en el
cas que hi hagi una sanció econòmica es recorrerà i se cercaran
tots els mitjans legals per evitar el seu pagament. Tot un
exemple.
Curiosament, un altre factor que sovinteja en aquests tipus
d'altercats és el presumpte tracte de favor que tenen els animals
afectats. Així, en el nostre cas, s'organitzà posteriorment un
alliberament al torrent de Son Bauló dels ànecs arreplegats. Una
veritable «lliçó ecològica» per als qui gosen criticar la festa i
un disbarat «biològicament perfecte» per acabar d'eutrofitzar el
torrent, ja que no estam parlant de mitja dotzena d'ànecs.
En definitiva, d'aquest esdevenimet singular sols destacaria
l'actuació de la novella Conselleria d'Agricultura, que lluny de
fer un espectacle gratuït, aturant per llei aquest acte, ha sabut
mostrar una actitud assossegada i ferma alhora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.