Esquerra Unida "EU" ha estat el partit que més ha davallat en
relació a les eleccions europees de 1994. Ha passat de tenir el
9'9% i esser la tercera força a rebre només 13.493 vots, el 3'7%, i
esser la quinta llista amb més sufragis. EU ha tornat a la situació
que tenia el 1989 (3'5%), i cal recordar que el 1987 només obtengué
el 2'2%. Aquesta davallada tan pronunciada probablement ha estat
influïda per la negativa dinàmica del partit en l'àmbit estatal,
les dificultats viscudes a Mallorca (l'escissió de Calvià) i
l'ascens del PSOE. Per illes, els resultats de la coalició de
predomini comunista han estat considerablement millors a Menorca (a
Maó arriba al 5'8%). En canvi, a les Pitiüses només obté el 2'3%
dels vots. A Mallorca, cal diferenciar Palma de la Part Forana. A
Palma, els vots rebuts són considerablement superiors i la coalició
d'esquerres arriba al 5'6%.
Els Verds, en concret la coalició electoral Los Verdes"Las
Izquierdas de los Pueblos, varen esser la sisena força més votada.
Aquesta candidatura aplegava, a més d'Els Verds "que només
representen una part de l'ecologisme polític estatal", Iniciativa
per Cataluya, la Chunta Aragonesista, Esquerda de Galicia i
Izquierda de Andalucía. O sigui que incorporava alguns dels grups
que donaren suport a la desapareguda coalició l'Esquerra dels
Pobles, que encapçalava Euskadiko Ezquerra. Els Verds varen obtenir
a les Balears 5.803 vots, l'1'6%. Per illes, els millors resultats
els assolí a les Pitiüses, on arribaren al 2'4%. Una altra
candidatura verda, Los Verdes"Grupo Verde, pràcticament sense
implantació a les Balears, rebé un suport lleugerament inferior,
4.378 vots, l'1'22%. En conjunt, el vot «verd» suma el 2'8% dels
vots, un percentatge superior al de 1994, quan només es presentà
una candidatura verda que en rebé l'1'8%, però un poc inferior al
de 1989, quan es presentaren quatre candidatures «verdes»
diferents. Així, es pot parlar de l'existència d'un vot verd,
relativament petit encara que no insignificant, però també del seu
estancament en els anys noranta.
El nacionalisme radical basc d'Euskal Herritarrok "EH" va rebre
987 vots (0'3%), de manera que triplicà els vots rebuts per HB el
1994, però no arribà als excepcionals 1.471 vots que obtenir la
coalició abertzale el 1987.
La Unión Centrista-CDS, l'epígon del partit d'Adolfo Suárez, tan
sols aconseguí 404 vots (0'11%). Evidentment resulta cruel recordar
els 39.779 vots (11'9%), obtenguts pel CDS un ja llunyà 1987.
L'extrema dreta espanyolista de la Democracia Nacional "DN",
relacionada tal vegada amb ASI, ha assolit 383 vots (0'11%). Menys
vots han obtengut les encara més anacròniques Falange i Falange
Española Independiente (179 i 189, respectivament).
Les feministes de la Confederación de Organizaciones Feministas
COFEM-FEMEK, han aconseguit 379 vots (0'11%). L'únic representant
de l'extrema esquerra tradicional, el Partido Comunista de los
Pueblos de España, obté un resultat semblant 363 vots, el 0'1%. Cal
indicar que ja han desaparegut completament les candidatures
marxistes-leninistes, maoistes o trotskistes que abans proliferaven
en tot tipus de comicis, Els independentistes pancatalanistes del
Partit Per la Independència, de Colom i Rahola, reben 348 vots
(0'1%). Cal indicar que la seva candidatura incloïa un mallorquí en
el número 8. A l'altre extrem de l'arc polític, la Unión de
Regiones "UDR", una coalició que incorporava els grups
castellanistes Unión del Pueblo Balear i Unión de Centro Balear,
tans sols aconsegueix 311 vots (0'09%).
Per la seva banda, els nacionalistes gallecs del BNG reberen 285
sufragis (0'08%). I encara que sembli mentida, es podria parlar
d'altres 21 candidatures ultraminoritàries, cap de les quals no
arribà als 200 vots. La majoria eren llistes regionalistes a
l'estil d'Extremadura Unida, Asamblea de Andalucía, Unidad Regional
de Castilla y León, Partiu Asturianista o Unión del Pueblo Leonés.
També n'hi havia de tan sorprenents com el Partido de la Ley
Natural o la Coalición por la Derogación del Tratado de
Maastricht.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.