Com una martellada (1)

Xiringuito d'en Fermín. Platja de ses Canyes. Es Pujols. Illa de Formentera. Qualsevol dia d'agost entre les 20 h. i les 22 h: prop d'un milenar d'italians (i entre ells, alguns alemanys) arriben en cotxes i motorinos atrets per dos reclams etílics: martelada i calippo loco. Fa quinze anys, Fermín, un andalús de 44 anys, improvisava un còctel amb un amic alemany i el resultat va ser un beuratge amb uns efectes alcohòlics tan brutals que el teutó va batejar-lo com strand hammer («martellada de platja»). Amb els anys, aquell potingo groguenc va patir un procés de refinament fins a esdevenir una mena de sangria eclèctica i un tant kitsch anomenada senzillament martellada en cadascuna de les llengües dels clients (martelada, per als italians; beach hammer, per als anglesos; martellada, per als catalans; martillazo per als espanyols...). L'acceptació va ser tan gran que la recepta va medrar en altres xiringuitos fins que l'ànima exclusivista de l'empresari va dir prou i la va patentar: rom, batuda de coco, batuda de plàtan, Licor 43 i suc de taronja. «I molt de gel», afegeix Fermín mentre que fabrica un calippo loco (vodka amb gelat de lima-llimona o maduixa desfet i conegut per aquest nom). L'altre beuratge originaria d'aquest xiringuito. Però l'època forta de la martellada va començar fa deu anys, quan les ordes italianes desembarcaren a les platges de Formentera al més pur estil marine («haz turismo invadiendo un pais», que canta Celtas Cortos). Els comes etílics a l'arena entre pins i savines i lliris de platja, alhora que dos mil o tres mil italians ballaven un repertori de dues hores que Fermín els subministrava amb uns grans altaveus i que ell mateix renova cada any amb el títol de Martelada *94, *95, *96, *97, *98 i *99. Avui, la martellada és consumida a Milà, Roma, Nàpols, Dusseldorf, Colònia, Barcelona, Madrid o Salamanca, seguint la mateixa recepta. Un díptic repartit aquests dies a Formentera pels propietaris del Cafè Solaire, de Milà, recorda que el proper 16 de setembre tindrà lloc a la platja artificial, en ple centre de la capital de la Padània, «La Fiesta oficial de la Gente de Formentera» per segon any consecutiu. I els reclams no podien ser altres: «Aperitivo loco con martelada y calippo loco». Entre els patrocinadors de la festa hi ha una coneguda marca de gelats, una botiga de roba i una agència de viatges. La martellada és sens dubte el símbol d'un model turístic que aboca les nostres illes cada estiu a un autèntic coma etílic. Un model en què funciona perfectament l'oferta (senzilla, contundent, agressiva; pura permissivitat), però on falla estrepitosament la demanda, encara que n'Erik, un catedràtic holandès especialitzat en drogodependències i client d'en Fermin, expliqui aquesta comunió etilica a la vora del mar en la part antropològica de les seves conferències.