El territori com a pretext

Aquests darrers anys hem assistit a les Illes Balears a una espiral urbanitzadora sense límits. El sector de la construcció ha crescut a un ritme fora mida, mentre el territori pateix, des de fa temps, els estralls del consum insaciable. Els preus del territori s'han disparat, afavorits per causes exògenes, com la baixada dels interessos i l'accés fàcil a la propietat; però també perquè el mercat ha comptat amb una demanda exagerada feta per estrangers. La febre urbanitzadora, sobretot la més irracional, ha provocat un grau de conscienciació considerable en la nostra societat. L'actual canvi de Govern a la Comunitat Autònoma s'ha donat, en bona part, com a conseqüència d'una mala gestió en matèria urbanística que ha provocat desconfiança i temor en la majoria de la societat illenca. El canvi haurà de ser, entre d'altres coses, la posada en pràctica d'una política territorial arriscada, racional i amb garanties de futur. Tanmateix, aquesta regulació tindrà resistències, sobretot en els sectors econòmics més afectats, i provocarà una pujada de preus encara major amb el pretext de la manca de territori apte per a la construcció. Amb aquesta realitat social, el nou Govern té per davant un repte més, com és ara afavorir aquells sectors socials, especialment els joves, que es veuran directament afectats per aquesta política. Ells, com també els sectors econòmicament menys afavorits, han de poder adquirir habitatges a preus racionals i han de ser víctimes de l'embull.