Pla Mirall i feina d'embarg

Per l'oposició, cada gran obra pública és bàsicament criticable perquè la voldria fer ella en accedir al poder. Sempre passa igual. El contribuent les paga a preu d'or, les pateix durant un temps exageradament abusiu, i finalment, quan tot queda net i guapo, se'n felicita i oblida el renou, la brutor i totes les altres incomoditats que ha patit.

Hi ha obres, o campanyes, però, que presenten unes característiques especials, que depassen el model just ara esbossat. L'exemple més il·lustre d'aquesta campanya segurament és el dit pla Mirall, tan durament criticat pels ciutadans i del que estan tan contents els governants implicats. A qui se li degué acudir organitzar una operació de tal magnitud, en un moment en què l'economia del país funcionava a moltes revolucions gràcies al motor de l'empresa privada? Sembla que no accelerar l'activitat econòmica des del sector públic en moments d'eufòria i reservar aquestes actuacions per als moments de recessió és una norma elementalíssima de qualsevol forma d'economia política..., treta de la que aplica en aquest desgraciat país nostre el Partit Popular. Els resultats no són gaire falaguers: Mallorca ha rebut una onada d'immigració, incentivada per un moment d'eufòria, amb els resultats previsibles en el moment en què es torni a la normalitat; d'altra banda, la feina ja s'està fent molt malament, però no sols en les vies públiques, on es veuen coses de pel·lícula de por, sinó en cases, en les quals entra a deshores personal no gens qualificat, ans al contrari, per fer-hi veritables desastres... i renous fins les onze del vespre: hi ha feines que ja només es fan en hores en què es pugui molestar el client i els seus veïnats. A tot això, però, de qui és la idea de fer un pla Mirall? Vull dir: nom i cognoms.

És clar que no podem fer res contra ell, però ajuda poder maleir algú amb nom i cognoms quan estam farts de sentir renou, de caminar per carrers plens de pols, de veure tantes obres fetes amb els peus, tanta feina d'embarg, mentre algun batle va maquillat amb el seu somriure més estúpid.