La Universíada

A Cas Català la torxa anava dos metres darrere d'una furgoneta publicitària que la tapava completament, una publicitat que mereix la meva censura total, ni un espai significatiu que oferís perspectiva i visió del rellevista i la torxa. No, només la publicitat. Ni una senyera (ni de la Universíada, ni de Mallorca, ni de la ciutat de Palma, ni la «roja i gualda»...), només dos o tres cotxes de la firma publicitària. Ni un aplaudiment. Molta Policia i Guàrdia Civil, moltes furgonetes d'aquests cossos estacionades devora la carretera. I a Palma, els regidors que prengueren la torxa, veig a la TV que també duien la camiseta publicitària, ni una de la Universíada ni qualque signe que identificàs i dignificàs el consistori.

No he pogut deixar de comparar aquest recorregut amb el que va fer la torxa de les olimpíades de Barcelona que abans de desembarcar a Roses va recórrer Palma. Vaig anar a Bellver a veure-la: com jo, molta gent, i banderes, i alegria i emoció. Era una manifestació popular d'adhesió i participació a un esdeveniment que havia de tenir lloc 400 Km enfora! Per què han interessat tan poc els jocs universitaris de Palma? Quantes persones i quantes institucions els han ignorat ja des de bon començament? Una competició que hauria de permetre fer conèixer la capacitat organitzativa de Mallorca, concretament de Palma, més enllà del nostre país, per acabar mostrant justament el contrari, la seva extraordinària disposició per a la desorganització. Quantes instal·lacoions que no s'han acabat! Ni s'acabaran...?

I per concloure tanta perplexitat, només calien les declaracions de Primo Nebiolo, dient que ell farà el que voldrà i que homologarà l'estadi de Son Moix. Jo, innocent, em pensava que homologar, és a dir, donar validesa a una cosa o un servei, depenia d'una consideració tècnica prou acreditada i reglamentada. Doncs, no: l'estadi serà homologat perquè el Sr. Nebiolo ho haurà volgut i no perquè disposi de la qualtiat necessària. Una cosa és la manca de pessimisme i un altra la deïficació.