22/06/99 0:00
TW
0

Friederic i Martina Dublede i els seus fills Lucas i Jean Phillippe són amics nostres, compartim temps d'oci, sopars, excursions, etc. No tenim res en contra de les persones de nacionalitat alemanya, però sí que estam molt preocupats pel fenomen socioeconòmic que els alemanys comprin terra i cases mallorquines.

El Govern balear diu que no s'hi pot fer res, que hi ha llibertat de compra. Fa 15 anys el Govern balear va obrir les portes a la massificació de Mallorca i ara, quan hem arribat als 20 milions de visitants a l'any, s'han adonat que és hora de dir: prou!

El tema dels alemanys és tan greu o més que el del territori perquè han desestabilitzat totalment el mercat immobiliari, i actualment les cases dels pobles a prop de Palma amb un poc de jardí estan fora de les possibilitats de molts de mallorquins.

Però, per què és tan greu? Actualment tot està en venda. El que està clar és que si els alemanys compren és perquè els mallorquins venen: aquella rota amb una caseta mig esbucada, aquella casa de poble en què ja no hi vivim, aquell trast de l'herència de mon pare... Venem, cobram i gastam. I als 10 anys no tenim ni casa ni doblers. Molt bé. Els nostres fills es fan grans i necessiten una casa. On van a viure? Podrem tornar a comprar la casa que hem venut a l'alemany? Què farem llavors?

Un senyor d'una possessió estava molt content perquè un alemany li havia oferit 1.200 milions per la seva finca. Una amiga li va dir: Tu creus que amb 1.200 milions podries comprar una finca com la teva? Ell respongué que no. Aquesta reflexió és molt important fer-la abans de vendre.

Què ha passat a Dinamarca? Allà son uns sis milions i tenen un territori com Catalunya. La pressió alemanya era com aquí o pitjor i el govern aprovà una llei: per comprar n'havien de ser residents durant tres anys.

A Portugal és pitjor que aquí. Allà estan contentíssims que els alemanys comprin perquè pensen igual que els nostres dirigents: tanmateix no s'enduran Portugal cap a Alemanya.

Gràcies al GOB hem salvat una part emblemàtica de la nostra illa. Però amb el fenomen de la invasió pacífica d'aquests inversors rics i amb visió de futur, qui es posa al davant? Aquesta carta vol fer una crida davant l'espoliació subtil del nostre patrimoni i territori. No són els polítics els que cobren per defensar els interessos del poble? Fer una llei per aturar aquesta especulació de la nostra terra no és per millorar el futur dels mallorquins? Per què no la fan? Per què no se'n preocupen?

Francesc Busquets i Victòria Gomis