Fe de vida

Amb la correspondència que m'envia l'AELC, he rebut un full, amb l'anagrama de l'Associació, en el qual l'associada Olga Xirinacs ens fa saber, als altres associats, que «es veu obligada a donar fer de vida, a causa d'un greu error comès per la Universitat Oberta de Catalunya i ratificat per Editorial Proa». I a continuació, passa a explicar"nos on rau allò que ella qualifica de greu error, i que en realitat és una mostra més de la frivolitat i de l'esperit d'improvisació que predomina entre els mandarins de la literatura catalana. Segons llegesc al full esmentat, l'obra de l'associada Xirinacs ha estat silenciada en el volum Literatura Catalana Contemporània, i això li dóna peu, a l'associada Xirinacs, a tocar a sometent. No cal ni dir que la raó li vessa. A més a més, em sembla molt humà el seu disgust, encara que de collonades de la mena que ella denuncia, els estudiosos de la literatura en fan diàriament i n'han fetes sempre. Record la indignació de Jaume Vidal Alcover en adonar"se que els mateixos mandarins que havien enlairat Estanislau Torres, s'encarregaven d'enviar"lo a les clavegueres. L'enlairaren als anys seixanta, i el silenciaren a la dècada següent, de manera que l'autor de Castelladral va aplegar una depressió tan profunda com la que ara intuesc que afecta l'associada Xirinacs. A mi em preocupen les depressions dels escriptors, quan són provocades per la prepotència dels mandarins. Però, sobretot, m'alarmen, perquè són un de tants exponents de l'estat anèmic de la literatura en llengua catalana. Conten que Franco, a les darreries de la seva vida, va escampar virus propis per tot arreu en un intent desesperat de perpetuar"se. I tots moriren en contactar amb l'atmosfera, és clar, descomptant els més insignificants i els més poca"solta, que perviuen en el món del llibre i sembla que s'han adaptat al medi de manera prou satisfactòria. Tanmateix, la cosa no és gens ni mica sorprenent, ja que de literatura, donada la seva escassíssima influència social, en pot opinar l'erudit i l'indocumentat. Normalment, entre totes les veus, predominen les dels més cretins, de manera que si l'associada Xirinacs vol fer"nos saber que viu, farà santament si ens envia, als altres associats, una fotografia a la qual surti ella al costat d'un calendari que porti l'any actual en nombres grossos i visibles. No crec que els mandarins decideixin, a partir d'ara, anomenar"la per tal de fer"la contenta. Són conscients que aguanten la paella pel mànec i que no tenen per què rectificar. Argumentaré aquesta afirmació. A la Fira del Llibre, celebrada a Palma la setmana passada, es varen vendre denou mil volums en castellà i cinc mil en català. Mentre la literatura catalana no es faci un públic més nombrós, les sentències condemnatòries i absolutòries dels escriptors seran dictades des de la mediocritat intel·lectual més absoluta. Així que la cosa no té remei a curt termini. Ho lament per l'associada Xirinacs, que dóna pes a la seva protesta argumentant que té una pila de premis. Idò els pot guardar al canterano amb pany i clau. No sé qui va dir que en temps de barbàrie les condecoracions que un pot lluir no commouen els brètols, més aviat els exasperen. (I em disculpin la ironia, perquè tampoc no cal fer"ne un drama, d'aquesta història).