Una vegada, Blai Bonet me va dir que la qualitat d'una obra es
pot mesurar per la quantitat de nivells de lectura i
d'interpretació que admet. Una història que no expressa res més
enllà de la literalitat de l'anècdota, no serà mai un clàssic. M'ha
fet recordar tot això un fullet de propaganda electoral d'un partit
que s'anomena ASI (Agrupación Social Independiente).
En Francesc Vicens, quan era diputat d'Esquerra Republicana,
davant l'austeritat amb què havíem d'afrontar una campanya
electoral a Mallorca, em va donar un consell que convé que tenguin
present totes les formacions polítiques amb economia modesta. Quan
surts amb un esprai a fer una pintada, me va dir, expresses, a més
de les consignes que escrius, una altra cosa molt important: que
amb la teva idea no has pogut convèncer ningú capaç de pagar-te un
cartell, i, d'aquesta manera, difícilment incidiràs gens en
l'opinió pública. Segons aquest raonament, podem deduir que els
d'ASI no són uns indigents: el seu fullet està dissenyat
correctament i és, en carta manera, vistós. Els d'ASI són gent
benestant i d'ordre. Almenys en aparença.
El fullet conté «Cinco razones para apoyar a ASI», la primera de
les quals és: «Baleares comunidad bilingüe». També vol ser la
principal perquè el fullet acaba amb el lema «Baleares bilingüe»
superposat a les banderes autònomica i espanyola, a tot color. Ens
equivocaríem si limitàssim la nostra atenció a una consigna que no
sembla amagar gens de misteri. Resulta que els d'ASI no propugnen
el coneixement de les dues llengües oficials per part de tots els
ciutadans, com aparenta l'eslògan. L'explicació de la «razón»
capgira el sentit de la proposta d'una manera molt peculiar: «(...)
los idiomas oficiales de las Islas, son el castellano y el catalán,
y como así lo marca la ley, debemos luchar, a fin de que todos
podamos elegir el idioma para estudiar, relacionarnos y
trabajar.
Por otra parte, es intolerable la discriminación que ejercen los
poderes públicos con respecto al bilingüismo. Es insoportable el
desprecio que ejerce la administración pública, hacia las personas
que quieren acceder a un puesto en la mencionada administración y
no están especializadas en el idioma catalán. Libertat. Libertad y
libertad es la única regla aceptable en esta materia».
La citació és explícita a bastament. Només voldria fer notar que
posa una mica massa d'èmfasi en la llibertat. El trob excessiu
perquè, ben segur que més enllà de la voluntat dels promotors,
frega l'anarquisme quan inclou un ús llibertari dels signes de
puntuació. La «Libertad y libertad» com a «única regla aceptable»
inclou, a més de la ubicació de les comes, la selecció de les
preposicions: «(...) muchas familias humildes, tiene que vender
parte de su patrimonio para hacer frente ante los desplazamientos a
la península».
Els complements directes, en castellà, han de dur, si de cas, la
preposició «a» i no «ante».
L'anàlisi acurada d'un text pot destapar aspectes que, moltes
vegades, els mateixos autors ignoren. És molt probable que els
dirigents d'ASI no sàpiguen que, en el fons dels seus cors,
conserven un polsinoi d'inconformisme àcrata i d'esperit subversiu.
Contra el castellà, si més no.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.