TW
0

Una vegada, Blai Bonet me va dir que la qualitat d'una obra es pot mesurar per la quantitat de nivells de lectura i d'interpretació que admet. Una història que no expressa res més enllà de la literalitat de l'anècdota, no serà mai un clàssic. M'ha fet recordar tot això un fullet de propaganda electoral d'un partit que s'anomena ASI (Agrupación Social Independiente).

En Francesc Vicens, quan era diputat d'Esquerra Republicana, davant l'austeritat amb què havíem d'afrontar una campanya electoral a Mallorca, em va donar un consell que convé que tenguin present totes les formacions polítiques amb economia modesta. Quan surts amb un esprai a fer una pintada, me va dir, expresses, a més de les consignes que escrius, una altra cosa molt important: que amb la teva idea no has pogut convèncer ningú capaç de pagar-te un cartell, i, d'aquesta manera, difícilment incidiràs gens en l'opinió pública. Segons aquest raonament, podem deduir que els d'ASI no són uns indigents: el seu fullet està dissenyat correctament i és, en carta manera, vistós. Els d'ASI són gent benestant i d'ordre. Almenys en aparença.

El fullet conté «Cinco razones para apoyar a ASI», la primera de les quals és: «Baleares comunidad bilingüe». També vol ser la principal perquè el fullet acaba amb el lema «Baleares bilingüe» superposat a les banderes autònomica i espanyola, a tot color. Ens equivocaríem si limitàssim la nostra atenció a una consigna que no sembla amagar gens de misteri. Resulta que els d'ASI no propugnen el coneixement de les dues llengües oficials per part de tots els ciutadans, com aparenta l'eslògan. L'explicació de la «razón» capgira el sentit de la proposta d'una manera molt peculiar: «(...) los idiomas oficiales de las Islas, son el castellano y el catalán, y como así lo marca la ley, debemos luchar, a fin de que todos podamos elegir el idioma para estudiar, relacionarnos y trabajar.

Por otra parte, es intolerable la discriminación que ejercen los poderes públicos con respecto al bilingüismo. Es insoportable el desprecio que ejerce la administración pública, hacia las personas que quieren acceder a un puesto en la mencionada administración y no están especializadas en el idioma catalán. Libertat. Libertad y libertad es la única regla aceptable en esta materia».

La citació és explícita a bastament. Només voldria fer notar que posa una mica massa d'èmfasi en la llibertat. El trob excessiu perquè, ben segur que més enllà de la voluntat dels promotors, frega l'anarquisme quan inclou un ús llibertari dels signes de puntuació. La «Libertad y libertad» com a «única regla aceptable» inclou, a més de la ubicació de les comes, la selecció de les preposicions: «(...) muchas familias humildes, tiene que vender parte de su patrimonio para hacer frente ante los desplazamientos a la península».

Els complements directes, en castellà, han de dur, si de cas, la preposició «a» i no «ante».
L'anàlisi acurada d'un text pot destapar aspectes que, moltes vegades, els mateixos autors ignoren. És molt probable que els dirigents d'ASI no sàpiguen que, en el fons dels seus cors, conserven un polsinoi d'inconformisme àcrata i d'esperit subversiu. Contra el castellà, si més no.