Llorenç Valverde19/05/99 0:00
TW
0

Pels més utòpics, Internet i, més en general, les tecnologies de la informació, han de permetre el retorn a les formes més pures de la democràcia grega, la mare de totes les democràcies. És sabut que el model actual de democràcia representativa és un succedani, no gaire aclamat darrerament, de la democràcia directa de les ciutats-estat gregues. Tal com ens han explicat, en aquest model, els ciutadans tenien, a més del dret al vot, el dret a opinar en viu i en directe a les places on es varen reunir els primers parlaments, que han servit de model pels altres parlaments, els actuals, en els quals els ciutadans, mitjançant l'exercici del sufragi universal i directe, deleguen el seu vot i la seva opinió en uns representants que són elegits cada quatre anys. Diuen que aquesta és una de les poques evolucions possibles d'aquelles democràcies a causa, entre d'altres coses, de l'augment del nombre de persones involucrades en els estats plurinacionals actuals, així com a la precarietat (passada?) dels mitjans de comunicació, que feia impossible la forma grega de gestionar els afers públics.

Vagi per endavant que no estic entre aquests utòpics ja que, ara per ara, no crec que Internet possibiliti gaire canvis radicals en les maneres de fer actuals, però sí és més que evident que les tecnologies de la informació permeten accedir més i millor als nostres delegats en qualsevol dels parlaments o consells en els quals se suposa que estam representats. La naturalesa de la comunicació electrònica i una voluntat política escaient poden posar a l'abast de tots els ciutadans un mitjà d'accés universal, en el qual tothom que així ho desitgi manifesti les seves opinions i inquietuds i que els representants polítics, ultra fer-se'n ressò, ho escampin a la resta de la comunitat representada. S'imaginen poder dir a aquell diputat "el de la seva opció personal o no" que estan fent allò bé i allò altre malament? S'imaginen que aquesta opinió arribi a la resta de la comunitat, ensems que la resposta o justificació del representant en qüestió? No és ben bé la idea de democràcia directa dels grecs, però estic ben segur que milloraria la relació entre representants i representats i, fins i tot, podria contribuir a allunyar el fantasma de la manca de participació i el desinterès general ja que, tanmateix, fan el que volen.

Per consegüent, no acab d'entendre del tot perquè els diferents partits no han fet un ús extensiu d'aquestes possibilitats amb vista a la propera campanya electoral. Tal vegada pensin que no hi ha prou maduresa a l'electorat o, per ventura, no estiguin gaire acostumats a escoltar el que no saben si volen sentir. «Internet, m'has dit? Uns bons arrossos bruts, porcelles i pijamas a rompre duen molts més vots que qualsevol altra cosa! Aquesta és la democràcia que funciona, la de l'arròs brut, i no cap aquestes pardalades de democràcia directa o electrònica o el que sigui. I ara!».

Tanmateix ja fa un temps que alguns mitjans de comunicació tradicionals, com aquest diari, han pres partit per aquestes noves formes de comunicació i, en aquesta campanya electoral, farà ús d'aquestes possibilitats per invertir, encara que només sigui en part, el sentit de la comunicació: fins ara els periodistes preguntaven, els entrevistats contestaven i els lectors llegien. Ara i, per primera vegada en aquestes contrades, els lectors podran demanar, els entrevistats podran contestar i els periodistes en donaran fe. Tot això gràcies als xats "converses electròniques" que començaran el proper dimecres vint-i-sis de maig, a les vuit i mitja de l'horabaixa, amb la participació del president Matas. Seguiran, en diferents dies, la resta dels líders polítics amb representació parlamentària. No es deixen impressionar per la paraula xat; simplement s'han de connectar a l'edició electrònica d'aquest diari, seguir les senzilles instruccions que trobaran a la mateixa pàgina i esperar torn per dir-hi la seva. Mentrestant, podran veure què preocupa a alguns dels seus veïns, per ventura només electrònics. Jo no m'ho perdria per res nat del món, ni per un bon arròs brut.