Balanç i necessitats de la Unió Europea en el Dia d'Europa: Kosovo

Podríem dir que és un èxit perquè avui en dia és la primera potència comercial del món per sobre fins i tot dels Estats Units d'Amèrica. Però no, per nosaltres l'èxit d'Europa rau en el fet de la pau. Mai els estats que conformen l'actual Unió Europea no havien gaudit d'un període tan ample de pau (quasi cinquanta anys). Efectivament, orgullosos estats que abans no sols no tenien cap casta de col·laboració, sinó que molt sovint estaven enfrontats fins al punt de generar reiteratives guerres fraticides i indesitjables (recordem les guerres entre França"Alemanya, Anglaterra"França, Espanya"França...), ara han creat uns marcs institucionals de diàleg i cooperació que els ha obligat a veure's periòdicament i parlar.

Just això ja justifica de per si l'existència de la Unió Europea. Just això ja justificaria de per si, encara que no hi hagués cap altre objectiu, haver de pagar la complexa estructura administrativa de Brussel·les i els seus mil·lenars de funcionaris.

Ara bé, és obvi que la dura realitat actual fa evident noves i profundes necessitats d'aquesta Unió Europea. Ens estam referint al tema de Kosova (nom en albanés d'aquest territori). Aquesta nova guerra al si de l'Europa culta i civilitzada, posa de manifest les greus mancances d'aquest ens «polític» que hem creat. Així, si bé entre els estats membres de la Unió Europea fa més de cinquanta anys que no hi ha cap guerra, just ben devora s'han originat i recreat diverses guerres (Croàcia, Bòsnia, Kosova...).

Aquestes guerres i sobretot aquesta darrera guerra de Kosova, casualment coincident amb la posada en marxa de l'euro, ha posat en evidència les febleses polítiques de la Unió Europea. Efectivament, Europa és com hem dit la primera potència comercial del món i ben probablement la seva moneda esdevindrà la moneda comercial del món. Però Europa és socialment i políticament feble; Europa no és capaç d'engegar polítiques de pau, no és capaç de tenir polítiques dissuassòries, no és capaç de tenir una ferma i decidida política exterior comuna.

I és aquí on observam les mancances de la Unió Europea. L'Europa que hem construït és bàsicament un gran mercat i ara una unitat monetària. Però per davall d'això hi ha encara unes institucions polítiques febles, amb una Comissió Europea amb una falta de legitimitat democràtica directa òbvia i un Parlament Europeu amb unes notables limitacions competencials. És precís bastir un ens polític fort, un veritable govern europeu amb una indiscutible legitimitat democràtica directa, controlat alhora per un parlament europeu amb funcions reals. És necessari prestigiar i dotar de contingut polític aquestes institucions europees, ja que així serà possible no sols la pau intracomunitària, sinó que es possibilitarà unes polítiques efectives vers conflictes exteriors.

Queda obert aquí però el model d'Europa que pensam, l'Europa de les Cultures, una Europa que tengui en compte la seva enorme diversitat i pluralitat històrica, nacional, lingüística i en definitiva cultural, perquè per sobre de tot Europa és un fet cultural (Europa ni tan sols és un continent, sols és un apèndix de continent). És precís que l'Europa que es creï partesqui d'aquesta realitat i no sols la reivindiqui, sinó que fins i tot se'n venti de les moltes i diverses cultures seves, de diferent i variat potencial. Una Europa que front l'uniformisme nord-americà, faci bandera de les seves cultures com a principal tret definidor seu.

De tota manera el disseny polític d'Europa és un tema molt ample i que ara no hi ha prou espai ni és l'objecte de la present reflexió. La nostra consideració és destacar el que el conflicte de Kosova ha fet evident, la necessitat d'una Europa políticament forta, amb prestigi, pes internacional i que sigui capaç de mirar i actuar amb ull de solidaritat vers el tercer món.