Premis de maig

TW
0

El proper divendres, dia 14 de maig, la delegació d'Inca de l'Obra Cultural Balear lliurarà, per segon any consecutiu, els seus «Premis de Maig», uns premis la finalitat dels qual és encoratjar i posar de relleu la tasca de persones i entitats en favor de la nostra llengua i de la nostra cultura i, alhora, fer-ne públic i explícit reconeixement, valorant, especialment, la seva dedicació i el seu esforç. Tot això des de la perspectiva d'una delegació, d'un col·lectiu de persones que pateix les dificultats i els entrebancs que són comuns a l'hora d'engegar projectes útils encaminats al redreçament del nostre poble, a conservar el patrimoni del qual som dipositaris. Cal recordar que, en la primera convocatòria, el premi Miquel Duran, destinat a persones o entitats que han fet un esforç especial en el món de la comunicació en català, fou per l'Associació de Premsa Forana, que agrupa un col·lectiu de publicacions locals que, malgrat les constants precarietats, ha aconseguit vertebrar una xarxa de comunicació molt vinculada als pobles on s'editen. El Berenguer d'Anoia, destinat a persones o entitats que han contribuït, de forma especial a dinamitzar la cultura dins la nostra ciutat, fou per la banda «Unió Musical Inquera».

Enguany, en la seva segona edició, a proposta dels membres de la delegació i del jurat, s'ha concedit el «Berenguer d'Anoia» a l'orfeó «L'Harpa d'Inca», una institució coral ben prestigiosa en els àmbits musicals mallorquins. Es dóna la coincidència que l'Harpa fou fundada per mestre Miquel Duran l'any 1921 i mestre Jaume Albertí en fou el primer director. Quant al «Miquel Duran», s'ha concedit a aquest Diari de Balears, en reconeixement a la seva valuosa aportació en el procés de normalització lingüística.

He llegit, en algun lloc d'aquest mateix diari, l'errònia informació que la meva empenta fou decisiva a l'hora d'engegar els premis. He de dir que només la tenacitat i l'impuls de Mercè Puig i Viñeta, anterior presidenta de la delegació, van fer possible que el projecte fos realitat. La meva aportació fou, exactament, la mateixa que la d'altres membres i socis de l'entitat: el suport a la iniciativa i la feina necessària per ajudar a dur endavant la idea inicial. Quedi, per tant, dita la veritat i serveixin aquestes paraules per a donar el mèrit a la persona que realment el mereix.

He de fer constar que es tracta d'uns premis simbòlics, consistents en un diploma acreditatiu i una obra gràfica d'un artista local, vull dir inquer, car tots esperam que la seva obra assoleixi una trajectòria internacional, en el cas d'enguany un gravat d'Àngela Pericàs. Així mateix he de dir que es tracta d'un acte mitjançanct el qual es pretén posar de manifest que la part forana té una sensibilitat especial, un batec propi envers la nostra llengua i les manifestacions culturals. Finalment, he de confessar que amb massa freqüència escatimam l'elogi o ens oblidam de donar les gràcies i posar de manifest el nostre reconeixement a totes aquelles persones i entitats compromeses amb la nostra terra, que de forma pacient, però constant, vencent pereses i desànims, fan una feina necessària per aquest petit país. Els «Premis de Maig» són la nostra manera de donar les gràcies.